EL CASO JANE EYRE
The Eyre affair
(2001)

Jasper Fforde

Editorial:
Ediciones B (2007)

Col.lecció:
Nova

Núm: 199

Pàgines: 341

Tinc al cap molts adjectius per definir aquesta novel.la, però estic convençut que cap d’ells seria adient. En certa manera és una sorpresa agradable doncs es tracta d’una novel.la fresca, divertida i francament entretinguda. És com un gran recipient on l’autor hagués abocat un munt d’idees estrafolàries, les hagués barrejat bé i finalment les recopilés seguint un fil conductor per acabar esdevenint El caso Jane Eyre.

Certament, les nombroses i originals propostes de Fforde quallen en un argument singular on tot s’hi val, però a diferència d’altres visionaris recents -ara mateix estic pensant en China Miéville- que doten les seves novel.les també d’una profunditat inusual, El caso de Jane Eyre és aquell tipus de llibre del que tinc la sensació que oblidaré fàcilment en poques setmanes... que no em quedarà retingut a la ment.

Jasper Fforde ens presenta una ucronia fantàstica en clau humorística i en un clar homenatge al món literari. Una definició un tan rocambolesca per descriure la novel.la oi? Però el cert és que ens trobem amb una ucronia amb totes les de la llei (als anys 80 Anglaterra i Rússia continuen batallant per la península de Crimea després de 130 anys, Gal.les és una estat independent etc...) i de caire fantàstic, doncs existeixen els viatges temporals, s’inventen màquines meravelloses que creen portals dimensionals o éssers sobrenaturals com els vampirs i els homes llop campen tranquil.lament per l’Anglaterra més rural.

L’obra vessa passió per la literatura per tot arreu. El Caso Jane Eyre és una continua referència a la literatura anglosaxona, partint ja del fet que a la Terra alternativa on transcorre la història, la literatura és pràcticament una religió amb milions d’incondicionals i els manuscrits originals es reverencien sobre qualsevol altre cosa. Existeix una policia que s’encarrega de perseguir fraus literaris o còpies no permeses, els debats més seguits són els que enfronten els inconicionals que creuen que les obres de Shakespeare van ser escrites per Bacon i els defensors del primer, els clubs literaris tenen milers de seguidors – que sovint adopten el nom dels seus personatges o autors preferits-... en definitiva un món que es mou al voltant dels llibres. Increïble!

Thursday Next – un nom que traduït literalment seria “Dijous que ve” i que evidencia el subtil humor que empra Fforde- és l’encarregada de cercar al maligne Acheron Hades, el dolent més dolent del món que està segrestant manuscrits originals amb finalitats ocultes (però de ben segur molt malignes). I aquí és on la realitat, encara que sigui alternativa, es barreja amb la ficció i la fantasia més inversemblant en trobar-nos investigant com alguns personatges de certs llibres desapareixen de llurs històries o com es poden canviar parts de les novel.les escrites introduint nous personatges en les trames. Next haurà de resoldre els segrests de llibres i també superar els problemes de la seva vida particular. Dues fites que a vegades queden lligades pels paral.lelismes que pateix la nostra detectiu i el personatge de ficció Jean Eyre.

Fforde ens escriu de forma amena i desentesa, quasi no ens adonem que devorem els capítols i les pàgines. Té una facilitat inusual per fer lliscar la seva narrativa per davant els nostres ulls. Aquesta esdevé fluida i sumat a una estructura de capítols curts, ens polim la novel.la en un tres i no res. Potser massa ràpidament fins hi tot... continuo tenint aquella sensació que deixant de banda els plantejaments inicials d’aquest món alternatiu tan literari, la novel.la se m’esvairà del cap amb certa facilitat.

El llibre també té alguns aspectes molt poc desenvolupats. Per començar un dolent de fireta que segurament va ser dissenyat així (per ser una ment criminal a l’estil del Lex Luthor de Superman i per tant ridícul) que en cap moment resulta creïble. Per altra banda la inclusió totalment aliena a la trama de certes paradoxes temporals i viatges en el temps que no aporten res no ajuda especialment a cohesionar l’obra. Fforde ha volgut encabir massa idees i tot plegat acaba sent massa absurd. A més, el fet que no se’ns expliquin certs misteris com el de la senyora Nakajima o el perquè de certs poders d’Hades a mi em rebenta una mica. Sembla que com el desenvolupament de la novel.la és en clau humorística tot s’hi valgui i no ens haguem de fer preguntes, i tampoc és això. Sí, volem somriure i entretenir-nos però també volem que les propostes tinguin una base coherent.

En definitiva, una obra lleugera, molt entretinguda i original on els seus plantejaments ens fan passar una bona estona però que podria ester més ben resolta. Fforde es treu de la màniga massa solucions d’última hora per arreglar els affairs pendents (el fatídic Deus ex machina). Sembla que a l’autor li ha agradat el personatge de Thursday Next i ja ha escrit 3 o 4 novel.les més. De tema i d’idees no li’n mancaran, esperem que les següents siguin més rodones perquè el potencial del món de Thursday Next és enorme.