LES CRÒNIQUES MARCIANES
The martians chronicles
(1958)

Ray Bradbury

Editorial:
Proa (2000)

Col.lecció:
Proa Butxaca

Núm: 28

Pàgines: 318

Altres edicions:

CATALÀ:
2000 Enciclopèdia catalana. Clàssics moderns Proa

1987, 1992 EDHASA. Clàssics moderns

1983 Bruguera. Els llibres del mirador, 3

GALLEC
2004 Edicións Xerais de Galicia. Fora de xogo, 79

CASTELLÀ:
2005 Minotauro

2004 Planeta DeAgostini. Biblioteca de ciencia-ficción

2002, 2003 Minotauro. Autores, 20

1998 Círculo de lectores

1975, 1985, 1982, 1988, 1993 Minotauro

1975, 1979, 1980, 1981 EDHASA

1981 Mundo actual de ediciones.

Per fi, després d'un tems indeterminat a la pila dels clàssics no llegits, m'he acabat aquesta obra, considerada per molts, insígnia de la Ciència Ficció del segle XX. I sincerament el resultat no ha estat ni molt menys decebedor:

Si hem de cercar un protagonista comú de les històries que ens narra en Ray Bradbury, aquest seria sense dubte el planeta Mart, però a l'autor no li interessa parlar sobre una possible colonització de Mart amb tots els problemes tècnics que això representa, especulant sobre sol.lucions científiques a una colonització del planeta. (Com faria més endavant Kim Stanley Robinson amb la seva Trilogia de Mart).

En aquest cas, Bradbury tracta a Mart com una via d'escapament, com una metàfora on mostrar els problemes socials del món actual. La prosa lleugera, directa i poètica de Bradbury ens obre la ment a una sèrie de contes basats en una colonització i descolonització de Mart del tot impossible: Amb massa referents terrestres, amb imatges i vincles socials que només es poden donar al Planeta Terra però que explicats a Mart prenen un aire més mísitic... Com si a Mart tot fos possible. Potser ens trobem amb una de les obres de més alt nivell dins la CF com a vía per mostra-nos els nostres defectes en un altre àmbit...on tot és possible.

Les Cròniques Marcianes doncs està estructurada com un conjunt de 26 relats que abarquen un període concret de temps (27 anys) i on tot i té cabuda: El més fi humor, la nostàlgia, la sol.litut, la curiositat en vers el desconegut, l'ecologisme, i molt d'altres valors humans que entre uns i altres pretenen moralitzar sobre el la mateixa base de la sociologia: El comportament humà.

Podria destacar contes com La Tercera Expedició i Les Poblacions silencioses narrats amb un humor molt subtil del qual no saps si riure o entristir-te; o el relat ...i la lluna continuï brillant, potser el millor del recull i el més impactant pel missatge anti-colonitzador que ens dóna; o el poètic El Matí Verd i l'extravagant Trobada Nocturna. Per exemple, en el conte Amunt, pel bell mig de l'aire hi trobem una crítica ferotge al racisme d'Amèrica i en els dos darrers: Vindran pluges suaus i L'excursió d'un milió d'anys l'autor escriu sobre la nostàlgia.

Com es pot veure, la lectura de les Les Cròniques Marcianes dóna per molt, només cal entrar en aquest joc entre poètic i imaginatiu que utilitza l'autor per fer-nos adonar dels problemes que tenim a casa nostra.