LA TERRA QUE EL TEMPS OBLIDÀ
The land that time forgot
(1916)

Edgar Rice Burroughs

Editorial:
Edicions El Llancer
(2009)

Col.lecció:
El Llancer aventura

Núm: 1

Pàgines: 190

Sèrie:
Caspak

Lectures relacionades:

El poble que el temps oblidà

Fora del'abisme del temps

Altres edicions:

ESPANYOL:
2003 Pulp ediciones, Omean 13 (trilogia completa)

La literatura en català té un problema endèmic pel que fa a la traducció de clàssics populars: Novel.les d’aventures, de ciència-ficció, de fantasia, westerns… d’autors com Salgari, Verne, May… o Burroughs. Poques vegades les editorials han apostat per acostar algunes dels centenars de novel.les escrites per aquests autors, molts d’ells amb una aportació literària adscrita entre finals del segle XIX i començaments del segle XX.

Per això és una noticia excel.lent comprovar com una editorial petita com Edicions del Llancer s’ha proposat oferir aquests clàssics en català.  La seva oferta consisteix en publicar aquests autors que van oferir tant a la literatura popular. I ho fan publicant-los tant en paper com en format digital. Per al seu llançament han confiat amb un autor emblemàtic: Edgar Rice Burroughs, déu creador de personatges immortals com Tarzán o John Carter. Precisament, la saga marciana d’aquest darrer personatge serà una de les següents novetats que apareixerà en el seu catàleg –esperem que aviat-. Però abans l’editorial ha tret la primera part de la trilogia de Caspak: La terra que el temps oblidà.

Aquesta novel.la s’engloba en aquella corrent tan aventurera, mística i pseudo-científica que enlluernava a alguns autors de l’època: El descobriment de terres verges, amagades de la societat occidental i sovint anacròniques. Potser una de les primeres novel.les a tractar aquest gènere fou Viatge al centre de la Terra (1874) a mans d’un dels pares de la ciència-ficció, Jules Verne. Molts mites s’han construït sota aquestes premisses i han quallat en l’imaginari col.lectiu: El Dorado, Shangri-la… encara que la novel.la que més s’acosta al tema és sense dubte El món perdut (1912) de Sir Arthur Conan Doyle, escrita quatre anys abans que la de Burroughs.

La Terra que el temps oblidà narra les aventures de Tyler, un passatger americà que naufraga en un l’atac d’un submarí alemany durant la 1ª Guerra Mundial. Una sèrie de casualitats i actes desafortunats el portaran a ell i a la tripulació del submarí a una illa amagada al mig del pacífic. Allí descobrirà que el temps sembla haver-se tornat boig doncs a l’illa hi conviuen tant dinosaures de l’era juràssica, com simis humanoides atrapats en diversos estats evolutius.

Estem davant d’una típica novel.la pulp, que intenta atorgar de certa ambientació científica uns descobriments però que prima per sobre de tot l’aventura pura i dura. Poques vegades trobarem un moment de descans a les seves pàgines doncs l’autor no deixa respirar al lector: Combats entre naus de guerra, naufragis, traïcions, descobertes, lluites contra éssers antediluvians, honor, venjança… tot el que un lector de l’època volia llegir i que encara és vigent si ens ho prenem sota la premissa que l’aventura és la veritable protagonista i que els personatges han de ser molt bons o molt dolents. Fins i tot trobem la típica noia guapíssima de la qual el protagonista se n’enamora només veure-la i que compleix amb els requisits de ser candidata a ser salvada constantment de les forces de la natura o dels traïdors que envaeixen la novel.la.

Una novel•la que enceta una trilogia ambientada en aquesta illa-continent imaginaria, Caspak i que ens delectarà amb un reguitzell d’aventures al voltant de l’exploració i de la supervivència. Un clàssic que cal assaborir com el que és, una novel.la pulp com les que anys més tard triomfarien a les revistes de ciència-ficció americanes i que de ben segur van influir en altres autors. Ara mateix estic pensant en Jack Vance i la saga de El planeta de l’aventura, per exemple.

Un aplaudiment per Edicions del Llancer, tant per la seva agosarada aposta com pel bon fer de la traducció. Sincerament espero poder llegir molts més clàssics d’aventures en la meva llengua. Tot ajuda a normalitzar aquesta situació atípica en que es troben aquests gèneres en català.