LOS VIAJES DE TUF
Tuf voyaging
(1985)

George R.R. Martin

Editorial:
Zeta Bolsillo
(2009)

Col.lecció:
Ciencia Ficción

Núm: 45

Pàgines: 551

Altres edicions:

2006 Ediciones B. Byblos 279/1
1988 Ediciones B. Nova, 6

Si un tret s’hagués de ressaltar especialment de bona part de l’obra de George R.R. Martin seria sense dubte la caracterització de molts dels seus personatges, alguns dels quals passaran als anals de la fantasia (algú dubta que Tyrion Lannister no serà un personatge llargament recordat?) o de la ciència-ficció (Haviland Tuf, el cas que ens ocupa).

Los viajes de Tuf és un fix-up, una unió de contes independents però que tots junts formen un ens més gran i en aquest cas quasi podríem dir que es tracta d’una novel.la doncs l’estructura del recull també funciona com a tal a través d’una trama que es desenvolupa en tres dels contes..

Però anem per parts. Primer de tot cal parlar de Haviland Tuf, protagonista absolut de tots els contes i centre d’atenció constant per part de l’autor. Martin va definir un personatge peculiar tan físicament com mentalment. Un humà que crida l’atenció i no precisament per la seva bellesa física: Alt, gros, calb i sense pèl al cos. Però sobretot destaca el seu tarannà, la seva personalitat profundament arrelada entorn a l’honestedat i a l’autocomplaença. I es clar, també resulten significatius els seus gustos: Li agraden els gats amb desmesura, és vegetarià i li encanta la cervesa. I per sobre de tot viure en solitari.

El seu sentit de l’honestedat i el de ser just és el que portarà els diàlegs més divertits, les discussions més enginyoses i seran els modus operandi amb que Martin ens narrarà les resolucions dels problemes amb que s’enfronta Tuf, amb un estil que recorda una mica al d’Asimov. En tot cas però, aquesta serà una de les claus de l’èxit d’aquesta antologia: El marcat ús de diàlegs absorbents, replets d’informació; tots ells situats en una ambientació típica d’space opera que resulta molt atraient.

Haviland Tuf es veurà immers en una aventura que no buscava en el primer conte de l’antologia, “La estrella de la plaga” –un argument ben plantejat fins al moment on es deixen anar certes clonacions curiosament adequades totes elles a eliminar el que feia falta en tot moment-  Una aventura que el portarà a posseir una de les màquines de guerra biològica més poderoses de l’univers: L’Arca, la darrera de les sembradores biològiques del vell imperi terraqüi. Una nau de més de 30 km de llarg capaç de devastar planetes creant plagues, mutant espècies o clonant tot tipus d’éssers que modifiquin els ecosistemes. Però Tuf és una persona pacífica i posarà la seva colossal nau al servei dels més necessitats – previ pagament d’una quantitat justa per resoldre les despeses, es clar-.

I així, podrem veure i gaudir de com Haviland Tuf se les enginya per arreglar greus problemes mediambientals de diversos planetes, sempre sota una mirada entre divertida i filosòfica que ens ofereix una narració molt entretinguda i amena. Molt a l’estil de Martin. L’estructura del fix-up, com deia, segueix una coherència magnífica. Cal, però, esmentar que té un eix vertebrador format per tres contes: “Los panes y los peces”, “Segunda ración” i “Maná del cielo”. En aquests tres relats que es succeeixen entre ells en períodes de 5 anys, també hi intervindrà Tolly Mune, una alter ego de Tuf responsable en bona part de que aquest pugui realitzar els seus viatges. Però serà el nostre protagonista qui molt marcadament intervindrà de manera dràstica en l’ecosistema del Planeta de Tolly Mune, S’uthlam, un món hiperpoblat on més del 80% dels seus habitants segueixen una doctrina religiosa molt afí amb la vida i la reproducció desmesurada. Els diversos conflictes polítics amb altres mons del sector seran els que donaran més joc en aquesta sèries de contes. El darrer, “Maná del cielo” tanca de forma magnífica aquesta petita saga.

Durant els seus viatges, Tuf manipularà ecosistemes, realitzarà clonacions, augmentarà la capacitat psiònica d’alguns dels seus estimats gats i trobarà diverses races alienígenes estranyes. El millor exemple d’aquests contes és “Guardianes” (guanyador del premi Locus 1982), una reflexió sobre la colonització i la xenobiologia molt ben tractada. Altres contes menys aconseguits serien “Una bestia para Norn”, i “Llamadme Moises”. En definitiva, en aquests viatges amb l’Arca Tuf anirà acumulant un poder absolut que servirà d’argument per que ens plantegem fins a quin punt el poder d’un déu pot recaure en una sola persona, fins a quin punt el poder pot corrompre a la persona més íntegra. El darrer conte, “Maná del Cielo” serà l’exemple perfecte d’aquest plantejament. La manera de resoldre el problema, encara que una mica predicible, és senzillament magnífica.

Un recull molt recomanat per tots els amants de les aventures espacials amb rerefons filosòfic. Divertits I molt amens per llegir. Potser a la llarga ens poden semblar repetitius ja que l’esquema argumental és força similar en tots ells però això no treu que ens trobem amb un bon producte de ciència-ficció apte i recomanat per tots els públics, fins i tot els no iniciats