ALIEN. LINAJES
Alien 1-6
(2021)

Guió
Phillip Kennedy
Johnson

Dibuix
Salvador Larroca

Editorial:
Panini
(2023)

Col·lecció:
Alien

Núm: 01

Pàgines: 160

Traductor:
Raúl Sastre

Fa pocs dies vaig veure per fi Alien: Romulus, la darrera incursió cinematogràfica al voltant del monstre creat per H. R. Giger fa tants anys. Els films d’Alien han estat des de sempre un referent per mi, fins al punt que podria dir que son de les meves pel·lícules preferides de tots els temps, especialment les dues primeres obres mestres de Ridley Scott i James Cameron. A la ment em venen moments únics com quan vaig contemplar la mítica escena del naixement de l’Alien del pit de John Hurt a la televisió; seguidament van posar un seguit anuncis... i me’n vaig anar a dormir amb els ulls esbatanats sense acabar de veure-la. Anys més tard recordo de forma mot entranyable veure Aliens amb un amic i estar patint tots dos amb aquella trama plena de girs i amb aquella reina malèvola... tot plegat, puc dir que els aliens m’han marcat (per a bé) i m’ha influït molt en la meva vessant friki de la vida.

Tot i que les dues posteriors seqüeles tenen menys categoria, tanmateix cada cop que les revisualitzo, les trobo millors, especialment si les comparem amb les tèbies propostes que ens van arribar posteriorment. Sigui com sigui, vaig veure amb certa il·lusió aquesta darrera pel·lícula dirigida per Fede Álvarez i li vaig trobar aspectes positius, algunes bones idees però tot i que estava clar que volia ser un homenatge als primers films i que no aportava massa de nou, també li vaig detectar alguns forats de guió... d’aquells que es podrien haver solucionat fàcilment amb uns minuts més de metratge o amb quatre línies de diàleg. Això em va fer pensar en repassar-me els còmics d’Alien dels 90 que tinc per casa que recordava molt ben guionitzats per diferents autors, com per exemple el primer Alien Vs Predators de Randley Stradley. La qüestió és que quan estava a punt de llegir-los em vaig adonar que s’havien tret noves sagues dels meus estimats xenomorfs i aquí em teniu, ressenyant un còmic actual de la meva bèstia preferida intentant ser el màxim de objectiu possible. I és difícil.

Alien. Linajes engloba els sis primers números d’aquesta nova etapa encetada pel guionista Phillip Kennedy Johnson i il·lustrat pel valencià Salvador Larroca. Ens trobem a l’any 2200 i l’acció es situa entre les pel·lícules Alien 3 i Alien Resurrection. El nostre protagonista és Gabriel Cruz (que per cert Larroca ha caracteritzat amb el seu propi rostre), un marine retirat que durant dècades ha servit a la mítica i abominable companyia Weyland-Yutani que ha continuat estudiant els xenomorfs.

Cruz no ha cuidat de la seva família. La feina de soldat l’ha tingut allunyat dels seus. Ara, retirat del cos, busca refer la relació amb el seu fill però aviat comprovarà que no ha estat una gran idea doncs aquest forma part d’un moviment revolucionari d’extremistes anticorporatius que ataca l’estació Epsilon de la companyia on es fan certs tipus d’experiments ja podeu imaginar.

Deixant de banda la línia d’acció principal que tindrà lloc a l’estació Epsilon i que ens recorda molt els ambients claustrofòbics de les primeres pel·lícules, Johnson ens va deixant anar pistes de cap on vol dirigir aquesta història: No pretén ser una altra simple matança de xenomorfs sinó que intuïm que també pretén expandir la mitologia al voltant dels aliens. Cal dir que Gabriel Cruz recordarà a través de malsons els seus enfrontaments amb els xenomorfs dècades enrere i patirà una sèrie de visions pertorbadores que l’acompanyaran durant els somnis. Aquí és on veiem que Johnson vol arribar a algun lloc més.

En aquesta història trobarem una situació política delicada, amb faccions que lluiten contra la tirania de les corporacions i on els sintètics obtindran un paper molt més important que ser simples comparses dels marines. Retrobarem a una versió del mític sintètic Bishop però també d’altres que ens introduiran a una direcció de la història francament interessant i que esperem es vagi desenvolupant en altres números.

En definitiva, Alien. Linajes és un començament que vol encabir-se en el cànon oficial de les pel·lícules, homenatjant-les però sense voler ésser arrossegat pels tòpics, ampliant l’univers d’una manera força coherent. El guió, doncs, aprova amb certa nota encara que és encara aviat per saber si resultarà revulsiu o no.

La part gràfica de Larroca és força espectacular, especialment en el dibuix dels xenomorfs. Pel que fa als humans i sintètics també dona la talla però hi veig alguns rostres una mica inexpressius a vegades. De totes maneres, és un gran dibuix que ens apropa el terror a l’espai de manera molt viva.

Un primer volum recopilatori que ens deixa amb ganes de més. Seguirem la saga a veure on ens porta.

Eloi Puig
02/02/2025