el hobbit
The hobbit
(1990)
Adaptació de l'obra de J.R.R. Tolkien

Guió:
Charles Dixon

Dibuix:
David Wenzel

Editorial:
Norma

Col.lecció:
Narrativa Gràfica

Núm: ---

Pàgines: 134

Altres edicions:

Castellà:
Norma.

A aquestes alçades parlar de El Hòbbit pot semblar ociós per part meva. Molts pensaran que a què ve fer una ressenya sobre una de les obres magnes de Tolkien: la raó és purament de caràcter quotidià. El temps passa i el meu fill gran –de 3 anys-  ja té edat per començar a conèixer contes com deu mana. Així que ara fa un mesos li vaig començar a explicar El Hòbbit per parts. Temps després vaig recordar que tenia aquesta petita joia del còmic, aquesta adaptació tan sublim de la novel·la juvenil de Tolkien que feia anys que no llegia. Així que m’hi vaig posar, més que res per rememorar detalls i situacions que no recordava de la història general.

Aquest còmic és una excel·lent adaptació de l’obra homònima de Tolkien, amb magnífics dibuixos realitzats per David Wenzel utilitzant aquarel·les i altres recursos que li donen un aire envellit però molt digne. Però una adaptació tan fidel significa que paradoxalment comporta donar moltes explicacions, massa, i incrustar-les en les vinyetes. El resultat és una obra gràfica que té una densitat de text superior al normal, cosa que li resta agilitat lectora i el pitjor de tot: impedeix una bona contemplació del dibuix de Wenzel.

Bona part de les vinyetes són petites i com deia ben repletes de text i això significa no gaudir prou del magnífc treball de l’il·lustrador. Només les pàgines il·lustrades a tota plana donen un respir al lector. Com deia, una paradoxa en tota regla: L’excel.lent adaptació per part de Charles Dixon i Sean Deming repercuteix en l’equilibri que hauria d’existir entre text i dibuix. El Hòbbit de Dixon i Wenzel és tot el contrari que pot oferir un còmic japonès (normalment amb molt de dibuix i poc text) i això provoca que sigui un pèl feixuc de llegir. Ara bé, per qui vulgui tornar a endisar-se en la mítica història de Bilbo i el seu viatge d’anada i tornada, amb pèls i senyals, aquesta és la seva obra. El primer cop que vaig llegir la novel·la jo tenia uns 13 anys… ara quasi un quart de segle més tard em continua seduint com al primer moment.

Òbviament aquests detalls que volia recordar rellegint el còmic, al meu fill no li importen gens ni mica. Ell bàsicament vol seguir escoltant relats mítics sobre aranyes gegants i dracs que escupen foc… criatures que juguen a endevinalles a les fosques i anells que tornen invisible al seu portador... Ara, passejant pel bosc recull branques per si de cas ataquen les aranyes i amb qualsevol arandela de plàstic es fabrica un anell i es torna invisible…llàstima que no pugui fer-ho jo també… ells rai que poden assolir qualsevol fita que es proposi la seva imaginació.

Eloi Puig, 27/10/10