MAZINGER Z
(1972)

Guió i dibuix:
Go Nagai

Editorial:
Norma Comics
(2024)

Col.lecció:
Edició Col·leccionista

Núm: 01, 02 i 03

Pàgines:
484 + 416 +416

El manga que va marcar a tota una generació

Amb aquest colpidor subtítol ens arriba en català (per fí) aquesta obra original de Go Nagai en format de tres volums edició col·leccionista publicats per Norma Còmics. El manga que va obrir les portes d’un anime que va assentar les bases perquè tot un col·lectiu de joves frisosos (entre els que òbviament m’hi incloc) estimés l’aventura, els robots i la ciència-ficció. Alguns diuen també que som la generació traumada perquè la televisió espanyola (la única en aquell moment al país) va tallar l’emissió dels dibuixos després de només 30 episodis forçada per les queixes de grups de pressió conservadors i potser també de pares que no veien amb bons ulls que robots gegants s’esbatussessin de forma èpica davant dels morros dels seus fillets.

I és que, certament, un dels primers records televisius que recordo, probablement el més antic que conservo, és asseure’m al terra del menjador de casa davant un telefunken en blanc i negre i esperar l’emissió del Mazinger Z de dissabte al migdia. Que si em vaig traumatitzar? Mireu, aquí estic, un paio de 50 tacos fent una ressenya d’un manga que té tanta edat com ell i on un robot gegant salva el món mentre és tripulat mitjançant quatre palanques i un parell de botons per un noi que cinc minuts abans només conduïa motos. Esclar que em vaig traumatitzar home!! Per qui en preneu? Per un Normie? Però cal dir que el trauma no va venir tant per la tallada de l’emissió on un bon dia ens van posar a un paio escanyolit i blanquinós que era perseguir per un tou de tribus africanes (però que tenia una cançó ben enganxosa, l’Orzowei) sinó perquè tots volíem més Mazinger a tota hora i llavors això del marxandatge encara no s’havia inventat! (Em vaig passar uns anys jugant amb unes tisores que feien de Mazinger Z i un bolis que eren els robots dolents mentre mons pares em miraven lleugerament preocupats).

Però no patiu, totes les generacions tenen els seus petits traumes televisius. Anys més tard em vaig emprenyar com mai quan un nano amb cua i un bastó llarg va treure el cap per la tele en substitució del mestre Sembei Norimaki i l’Arale i mira... vaig acabar estimant-lo també. Però us estareu dient: “Què coi m’espliques Kraken? Batalletes de quan eres petit?”

I la meva meditada i concisa resposta és: Sí. Naturalment I és que senyors, aquesta ressenya és una batalla sí, però aquest cop contra la nostàlgia, contra els dibuixos que em van trastocar una mica i que per tant formen part de mi. Qui guanyarà? El cap o el cor? Probablement una mica tots dos. Som-hi!

Go Nagai va crear Mazinger Z l’any 1972. Un shonen (manga dedicat a nanos joves) que va revolucionar el panorama de la ciència-ficció i dels meques, el gènere que s’ocupa dels robots gegants al qual els japonesos en son bojament addictes. Entre d’altres fites, Mazinger Z fou un dels primers robots gegants (sinó el primer) que era conduït directament per un pilot humà en comptes de ser teledirigit de manera que el protagonisme era compartit: El robot i també el pilot que en aquest cas era en Kôji Kabuto, que el conduïa des d’un planador que s’acoblava al cap d’en Mazinger Z. I només amb algunes palanques, quatre botons i uns quants crits heroics era suficient perquè se’t posés la pell de gallina... “Acoblament! Planador avall!”. Aquestes dues frases atorgaven una força narrativa sense igual i un esperit èpic fora de sèrie. Perquè volia dir que el Mazinger s’encenia i començava a funcionar. I per tant... que hi havia hòsties a tort i a dret. Per tota la pantalla! Ahhh! Vinga Mazinger! Fot-li! Llança els teus punys fora!!!

Un moment que m’assereno. Aquest punt és important: El Mazinger Z només funcionava amb un pilot. Per tant qui el pilotés podia esdevenir un àngel, un salvador... o un dimoni, un destructor. Les paraules que formen el seu nom son definitòries en aquest sentit: ‘Ma’ és un prefix que en japonès significa “dimoni”. I ‘Jin’ un altre que significa “Déu”. La darrera síl·laba és el que queda del nom original: “Energer”. Tot junt vindria a ser “Majinzer” que poc a poc va evolucionar fins a Mazinger. La “Z” ve donada per l’aliatge Z amb el qual està construït el robot. Go Nagai, doncs, ens va portar un robot quasi indestructible que podia ser utilitzat pel bé o pel mal. Per això quan l’avi d’en Kôji li traspassa el Mazinger... li diu literalment que ell pot ser un déu o un dimoni. El robot esdevé només un mitjà, un aparell que pot salvar el món o destruir-lo. I de fet, els primers moviments d’en Kôji dalt del Mazinger el converteixen en un destructor (perquè no sap fer-lo anar). Més endavant veurem també que el Doctor Infern vol capturar precisament al Mazinger per utilitzar-lo contra la humanitat.

Anem al manga: Go Nagai ens porta un gran dinamisme gràfic, sentit de l’humor i una senzillesa argumental que desemboca sovint en molta acció desenfrenada. Grans jocs de perspectives, angles forçats que proporciona sensació de gran moviment que et fa pujar l’adrenalina. El dibuix introdueix paisatges i escenes detallades, en canvi no profunditza en alguns primers plans de rostres que estan força descurats però a mesura que avancen les pàgines sembla que això s’arregla. Les expressions facials em recorden a la feina del gran Ozama Tezuka doncs sovint l’autor juga amb la caricatura dels personatges principals donant un aire juvenil i de comèdia a la història. També a mesura que avança el manga, la tensió sexual emmascarada d’erotisme light cada cop és més elevada entre el Kôji i la Sayaka (tot això no ho recordava de l’anime perquè aquest de fet va ser una adaptació força diferent en molts aspectes al manga original).

La trama gira entorn al descobriment del robot gegant que l’avi d’en Kôji Kabuto ha construït d’amagat. La mort violenta d’aquest fa que en Kôji hagi de pilotar el robot i que de seguida es trobi lluitant contra monstres mecànics que pretenen conquerir el món. El Doctor Infern, un científic boig que ha descobert un arsenal immens de robots gegants sota l’illa de Rodes (quina sort eh?), és el nostre dolent, la nèmesi d’en Kôji. A través dels seus lloc-tinents, a cada qual més estrafolari, com el baró Ashura (meitat home i meitat dona) o el Compte Brocken (el cap del qual, sura a l’aire separat del cos) anirà enviant aquests monstres titànics contra el Japó. Allí, però, ja estan una mica preparats i l’institut d’Energia Fotònica ubicat sota el mont Fuji ja té un robot preparat: L’Afrodita A, conduït per la bella Sayaka Yumi. Però es clar, necessitarà de l’ajuda d’en Mazinger Z per fer front al mal que cada dos per tres assola el país nipó.

Al primer volum se’ns presentaran, doncs, aquests personatges principals i també alguns de secundaris com en Boss (líder d’una banda juvenil i company de classe d’en Koji i la Sayaka). Però aquest primer volum —el millor, al meu entendre— explora també la condició humana i en defensa la seva integritat. La capacitat de decisió d’un pilot en front a robots que nomes segueixen ordres. També cal dir que els sicaris de baró Arusha  i del Doctor Infern només obeeixen, sense qüestionar-se cap manament. De fet Go Nagai els presenta com a ciborgs sense cervell per pensar plenament, els quals no tenen empenta mes enllà d’una obediència cega.

El segon volum introdueix més batalles però també comença a aparèixer el típic joc sexual adolescent japonès desinhibit i barroer que al tercer volum arriba a límits de vergonyeta aliena. Però es va enfortint el rol que Mazinger Z és un robot justicier que s’utilitza únicament com a defensa. Heroisme clàssic per defensar als dèbils que inclou també a la Sayaka i la seva Afrodita A. Cal dir que tot i la seva posada en escena més aviat juvenil i d’humor a vegades no estalvia escenes macabres amb sang o esquarteraments.

El tercer volum també toca de resquitllada l’evolució de la condició robòtica. Androides obedients, màquines, ciborgs i també robots amb autoconsciència com el robot Donau que apareix en aquesta pàgines. Aquesta es una història prou dramàtica que dóna un aire més adult a la sèrie i que afecta directament al germà petit d’en Koji, el Shiro, però per desgràcia  sembla que l’autor no la sap explotar a fons i el colpidor final d’aquesta sub-trama no comporta seqüeles a ningú. Tinguem en compte, tanmateix, que el manga va adreça a un públic juvenil i que no pretén tampoc, assentar històries molt versemblants. Però trobo que és una llàstima doncs algunes idees molt interessants es perden en la trama cada cop menys fresca.

A partir d’aquí, a la segona part d’aquest darrer volum els monstres son cada cop més patètics i les histories més curtes i sense profunditat. Li manca un rumb, una direcció al manga. Finalment, Go Nagai, provoca un final contra el Doctor Infern que acaba amb la sèrie original però que no resulta del tot satisfactòria per la manca d’èpìca i de d’esperit dramàtic.

Mazinger Z, és doncs, un manga imprescindible i transcendent per entendre l’evolució del gènere meca que ha envellit un xic, especialment pel que fa al pilotatge del robot o a les trames argumentals senzilles però que va assentar les bases per molt del que va venir després: Des dels Gundams vuitanters als Neo Genesis Evagenlions dels noranta per posar alguns exemples.

La presència imponent de Mazinger Z, encara ara aclapara. El disseny de l’aspecte del robot (especialment el cap), així com el del planador de pilotatge, o l’acoblament a reacció del Jet Scrander (que permet volar al nostre robot) o el mateix vestit del Koji Kabuto son sensacionals per l’època. Una icona mundial que 50 anys més tard segueix a la memòria col·lectiva de tots els que ens asseiem a veure la nostra sèrie de dibuixos animats japoneses preferida i que sí, ens va marcar com poques altres sèries ho han fet mai.

Com a lector adult podria pensar i autoconvènce’m que Mazinger Z és ara una obra menor, comparada amb altres de similars on la trama i els personatges estan més ben definits, o els arcs argumentals estan més meditats, on potser el dibuix és més detallat, on... però què coi dic? Potser tinc la cara i el cos d’un adult més que corre per aquest món però l’essència d’en Mazinger Z, l’esperit de l’aventura, les ànsies de protegir el dèbil corren per les meves venes igual que fa 44 o 45 anys... i és que Mazinger Z és el referent de la nostra infantesa i el manga l’he gaudit com un nen...així que va... espavileu!. Les hordes de monstres mecànics absurds del Doctor Infern us esperen. Poseu-vos a la pell d’en Kôgi Kabuto i crideu tots amb mi mentre s’obren les comportes de la piscina de l’Institut de Recerca Fotònica i emergeix, talment un déu-dimoni mitològic, el Mazinger Z. Obriu els ulls, inspireu i crideu: “Planador avall!”

Eloi Puig
14/07/2024