MAZINGER OTOME
マ ジ ン ガ ー 乙 女
(2010)

Guió i dibuix :
Mikio Tachibanai

Editorial:
Ooso Còmics
(2009)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 184

Altres edicions:

CASTELLÀ:
2019 Ooso Còmics

No crec ser l’únic a qui el personatge de Mazinger Z, creat per Go Nagai, va influir de forma aclaparadora quan era petit. Sí, jo soc d’aquells nens que cada dissabte al migdia s’asseia al terra del menjador i embadalia davant el televisor mentre Mazinger lluitava contra les bèsties mecàniques que setmana rere setmana llançava el pèrfid Dr. Infern. Tenia uns cinc anys, sis potser. Ara que hi penso, potser va ser el meu primer contacte amb la Ciència-Ficció. Només us dic que durant anys vaig jugar a robots gegants que es barallaven entre ells... encara que hagués de fer servir unes tisores i uns bolígrafs... (les tisores eren el Mazinger).

Mazinger Z, doncs, és una evocació a la nostàlgia de la infantesa. Des de llavors que no he tornat a veure pràcticament res del personatge (excepte la seva darrera pel·lícula que no vaig trobar massa destacable). Però ara que Ooso Còmics ha decidit publicar diferents col·leccions de l’autor Go Nagai, i a més en català, no m’he pogut resistir a tornar a posar-me amb el manga que el tinc , tot s’ha de dir, una mica deixat. I això que la meva darrera aproximació al còmic japonès va ser un tant decebedora amb Jaco, d’Akira Toriyama, del qual me n’esperava molt més. Anteriorment havia tirat més per clàssics d’autors com Osama Tezuka i no tan clàssics com Otomo i Taniguchi

Però Mazinger otome, el manga que ens ocupa, és un còmic un tant especial. Per començar està escrit i dibuixat per Mikio Tachibana i s’ha basat en els personatges de Go Nagai per recrear un paròdia sobre els mechas Mazinger i d’altres de posteriors de les diferents sagues del nostre robot gegant. La paraula otome en japonès, significa donzella, noia; potser així que podem traduir el títol com Les noies Mazinger. I aquí està la clau de la paròdia: Tachibana defineix a unes ciborgs adolescents que posseeixen les mateixes facultats i poders mecànics que els seus homòlegs Mazingers, però a una escala humana i en un ambient d’institut.

Així, ens trobem a la Seto (versió de Mazinger Z), la Reito (de Gran Mazinger) o altres versions de mechas (els quals, sap greu dir-ho, ni coneixia) que van a un institut i es comporten com noies adolescents d’entre 16 i 19 anys. També trobarem el costat fosc amb les alumnes d’un institut contrari que representen a les bèsties mecàniques del Dr. Infern. El to és clarament humorístic i pretén fer-nos riure amb situacions quotidianes d’institut resoltes de manera bestial a cops de robots. La veritat és que m’ha recordat els primers temps del gran Dr. Slump d’Akira Toriyama.

Per posar exemples: Per evitar destruccions innecessàries les Mazinger otome han de obeir les senyals de trànsit que es posen a la calçada. Des d’excessos de velocitat fins al final prohibir llançar els punys fora! Més idees estrambòtiques: Existeix una noia Mazinger, Shiko Kotetsu, que representa a un robot alimentat amb energia magnètica... que es desmunta a cada mínima topada i interfereix amb les ones electromagnètiques provocant avaries per allà on passa. És molt depressiva. També el fet d’evidenciar la suposada competitivitat de Mazinger (Seto) i Gran Mazinguer (Reito) sobre el fet que la primera va ser creada inicialment però la segona és més poderosa teòricament per ser més avançada, donarà joc en un dels capítols.

També Tachibana incorpora algunes escenes d’erotisme light que combina amb bon humor (com deia, una mica com Toriyama en els seus bons temps) però que també segueix l’estil que el mateix Go Nagai va realitzar en posteriors obres. Són situacions que ratllen l’absurditat però que reflecteixen els tòpics japonesos sobre vells verds i noies vestides amb farbalans i faldilles provocadores (una mica com les noies que es disfressen als maid cafès de Tokyo).

Sigui com sigui, Mikio Tachibana dibuixa de meravella i ens planteja situacions surrealistes i divertidíssimes en un grup de ciborgs femenins que evoquen als mechas de la família Mazinger Z. Una molt bona manera de passar una estona entretinguda. Tachibana no elabora guions massa rebuscats i sí trames que aconsegueixen fer-nos riure... i d’això es tracta doncs el volum, com comentava té un objectiu autoparòdic.

Els vuit capítols que recull aquest tom són tots del mateix estil irreverent i humorístic. Ooso Edicions els ha portat per primer cop a occident i els ha publicat en català i castellà. L’editorial de Prades ens està acostant poc a poc manga en català dedicat a Mazinger Z (això de tenir-ne una rèplica a mida natural tan a prop els deu haver hagut d’influenciar, sense dubte. ). Així que xafardegeu en el seu catàleg que llegir manga en la nostra llengua és per desgràcia un fet força insòlit.

Eloi Puig
14/04/2020