MOUSE GUARD. TARDOR 1152
Mouse Guard. Fall 1152
(2007)

Guió i Dibuix:
David Petersen

Editorial:
Norma Editorial
(2008)

Col.lecció:
Mouse Guard

Núm: 1

Sèrie:
Mouse Guard

Altres edicions:

ESPANYOL:
2008 Norma Editorial

Un còmic com Mouse Guard no passa desapercebut fàcilment: Observem a la coberta tres ratolins vestits amb capes, armats, i amb cara de mala llet i el primer que fem és fullejar el volum atrets per la curiositat. Una vegada fitem l’interior d’aquest la nostra sorpresa continua en augment doncs el dibuix és espectacular i té uns aires èpics que tallen l’alè. Dit i fet i el comprem i amb més motiu observant que l’editorial Norma ha tingut la gentilesa de traduir-lo al català –cosa difícil de veure en aquesta editorial-. Tanmateix, de la traducció en parlaré més endavant i no precisament alabant-la.

Com diu el vell proverbi, “No es or tot allò que llueix” i a vegades potser caldria aturar-nos a temps abans de comprar alegrement un còmic que costa al voltant de 20 € i analitzar calmadament si val la pena. En tot cas això és una decisió del lector però per la meva banda no en vaig quedar satisfet per diversos motius tot i reconèixer-li la vàlua en certs aspectes.

Anem en primer lloc a destacar aquests aspectes positius: Òbviament la part gràfica de David Petersen és magnífica i no decep en absolut. Grans vinyetes, molt de color, una humanització dels ratolins molt ben treballada i en definitiva tot un espectacle per la vista. En això no hi ha dubte, Mouse Guard té un aspecte gràfic diferent i molt atractiu.

Però tot còmic que es preciï té dues parts per ser valorades, tan el dibuix com el guió. I aquí és on Petersen no aporta res de nou: Una senzilleta aventura de capa i espasa només que protagonitzada per ratolins en comptes d’humans; una revisió de Els tres mosqueters en clau de rosegadors espadatxins. L’argument ens dóna a conèixer el Territori dels Ratolins, on les diverses ciutats-fortalesa conviuen en pau gràcies a la tasca de vigilància de la Guàrdia, un cos independent que vetlla per que els camins estiguin lliures de depredadors. Petersen ens narra una aventura – situada en el temps l’any 1152- on els tres ratolins de la Guàrdia protagonistes hauran d’esbrinar l’origen d’un complot per atacar una de les ciutats principals. Tot plegat incorporant-hi llegendes i mites propis dels ratolins que doten a l’aventura dels aires èpics de que parlava.

El problema no es que tinguem un guió senzill – sovint hem trobat obres amb arguments simples però molt ben portades- si no que Petersen es mostra incapaç de explicar amb ritme i coherència una elemental aventura de capa i espasa.  Apareixen personatges del no res sense cap explicació, les motivacions dels ratolins que volen canviar l’ordre de les coses són poc clares o poc creïbles, els diàlegs no són treballats i sobretot el desenvolupament de la història és brusc i poc fluït. Probablement l’estructura de grans vinyetes i el detall amb que Petersen les ha dibuixat i guarnit ha fet que tingui menys lloc per desenvolupar la història com déu mana. Així doncs, la sensació d’estar llegint un obra gràfica innovadora, sobretot per la part visual, es fon a mesura que avança la trama i observem com aquesta ens enganxa ben poc. També cal dir que aquest és el primer volum -autoconclusiu- d’una història més llarga i que potser més endavant l’argument prengui més força o almenys el rol de guionista de Petersen estigui a l’alçada del de dibuixant.

I finalment l’aspecte que m’ha indignat és la traducció de Norma: No només l’editorial s’ha deixat de traduir títols i altres termes si no que sovint ho ha fet d’una manera tan negligent que espanta: Veure tot d’errades ortogràfiques a l’índex o títols de capítols mig en català i mig en castellà et fan preguntar si en aquests 20€ no hi cabia almenys una sola revisió pels responsables de la col.lecció. No estic parlant d’errors aïllats precisament o d’errors puntuals – si no que el traductor ha utilitzat el “Catanyol” quan no n’ha sabut més. Per publicar en català no val només traduir de forma barroera el que tenim al davant. Crec que qualsevol traducció es mereix un respecte sigui en l’idioma que sigui, i en aquest cas Norma no l’ha tingut.

Eloi Puig, 17/06/08