HERBA
풀
(2017)

Guió i dibuix:
Keum Suk
Gendry-Kimi

Editorial:
Reservoir Books
(2024)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 482

Traductora:
Yasmine Bonjoch

Una de les coses que em va cridar més l’atenció quan fullejava la guia de viatge de Corea del Sud va ser descobrir que existien unes residències anomenades “Cases de Compartir” i que es podien visitar. Aquests lloc son refugis per dones que van sobreviure la brutal explotació sexual que es va donar a terme per part de l’imperi Japonès durant la Segona Guerra Mundial. Son llocs on les supervivents descansen i son cuidades per la societat però on també hi trobem museus que expliquen la seva terrible història.

I precisament, aquesta còmic que teniu a les mans, Herba, és la història real de Lee Ok-Sun, una de les noies que van patir en la pròpia carn aquesta violència infame. El retrat de la seva biografia va a càrrec de Keum Suk Gendry-Kim, una autora i il·lustradora que es va entrevistar diverses vegades amb les víctimes dels abusos i reflecteix la seva història en aquesta obra.

Sembla que la Segona Guerra Mundial ens quedi lluny, però de la part europea sempre n’hem rebut més informació a través de diversos mitjans, i en canvi de la guerra al Pacífic on Japó estenia un imperi enorme per tota Àsia i Oceania sempre ha arribat informació més esbiaixada a occident. No és el primer cop, òbviament, que se’ns parla d’aquest conflicte bèl·lic en format de còmic en aquella àrea. Des de clàssics indiscutibles com Adolf d’Osamu Tezuka a obres més contemporànies com Operación Muerte de Shigeru Mizuki. Però que una obra gràfica es centrés en un aspecte tant concret com fou l’esclavatge sexual de desenes de milers de dones (coreanes, xineses, filipines...) per part de l’imperi Japonès, sembla que ha estat un tema més tabú a tractar. De fet fins al 2015, el govern nipó no va demanar perdó i va compensar econòmicament a les víctimes que encara vivien —menys d’una cinquantena—, de forma més o menys explícita.

Herba, doncs, és una novel·la gràfica que ens acosta a aquesta realitat dels durs anys de la Segona Guerra Mundial en un país ocupat com era Corea. Allí hi trobem a una jove Ok-Sun que pateix ja gana en un ambient rural on, a més, les nenes resten discriminades per una societat que les aparta de l’educació. La guerra i la misèria afecten a tota la nació, i més si aquesta nació fa dècades que esta subjugada per un veí imperialista sense escrúpols que els imposa la seva llengua, els canvia el nom a les persones i les tracta com a ciutadans de segona. Res que no entenguem les nacions petites que hem patit dictadures despòtiques.

La història de l’Ok-Sun canviarà quan és captada indiscriminadament per col·laboracionistes i per famílies japoneses instal·lades en territori Coreà que la venen com a esclava sexual. Les condicions que se’ns descriuen son d’una misèria espantosa i ens fan recordar els camps de concentració nazis europeus. A Corea aquests camps eren ocupats per desenes de noies amb el sol objectiu de satisfer sexualment a centenars de soldats japonesos.

L’autora recorre a una narrativa àgil que combina els records de la víctima amb la pròpia experiència de l’autora quan l’entrevistava i es preparava per guionitzar i il·lustrar aquest volum. Aquest fer recorda clarament l’estructura narrativa del clàssic Maus on també l’autor reflectia les converses amb el seu pare, sobrevivent d’Auswitch.

Sobre el dibuix de Keum Suk té diversos estils que utilitza segons li convenen. En un principi, podem pensar que és un dibuix senzill, en blanc i negre i no excessivament detallat. Això és cert en part de l’obra, especialment en les èpoques de més infantesa de la Ok-Sun, L’autora sobredimensiona els caps i ofereix molta expressivitat en els rostres. A vegades semblen caricaturescs fins i tot. Quan recrea escenes dures, en canvi, sovint s’amaguen els rostres dels soldats japonesos que actuen de forma vil. Keum Suk els invisibilitza utilitzant un excés de color negre, només mostrant uns ulls vius i sàdics... i convertint als atacants en vulgars monstres de la nit.

Les vinyetes de vida quotidiana, doncs, solen ser clares i poc estilitzades mentre que quan es reflexa la solitud del paisatge coreà o les estacions, l’autora sol utilitzar il·lustracions enormes a tota pàgina, amb el traçat borrós que convida a contemplar-lo. És una expressió més artística, com seguint la tradició xinesa dels paisatges bucòlics dibuixats amb tinta però amb un rerefons de tristesa que no els deixa mai. Finalment tenim algunes pàgines de gran detallisme pictòric que recorren moments especialment delicats i terrorífics de la vida d’Ok-Sun.

Herba, doncs, és un crit que homenatja aquests milers d’esclaves sexuals sota una mirada pròpia, que beu dels records de la protagonista Ok-Sum. Un estil que a vegades passa per la senzillesa quasi infantil i a vegades ens mostra el terror absolut del patiment humà. I sobretot és una obra referencial que ens acosta una mica més la realitat del passat recent d’un país que ha sabut reinventar-se després de patir les misèries de l’ocupació nipona però que encara està tancant ferides i recels entre ambdues nacions.

Quan viatges en metro per Seül o Busan, sovint observes anuncis patriòtics sobre el litigi que existeix encara al voltant de les illes de Dokdo (o Takeshima segons els japonesos) que mai han estat tornades a Corea del sud després de la rendició japonesa. És un detall si voleu, un apunt que evidencia la desconfiança que els coreans encara professen al país veí (encara que siguin aliats geoestratègicament) i que obres del calatge d’Herba sempre fan aflorar sentiments de frustració i ràbia.

La societat coreana actual és molt diferent a la que vivia sota el domini japonès però el fet de reverenciar a les víctimes de l’explotació sexual de la II Guerra Mundial i de muntar residències per a que les “mares” (així anomenen afablement a les dones de conhort supervivents) puguin viure en pau els darrers anys de la seva vida, evidencia fins a quin punt aquest tema és important pel país.

Llegiu Herba, aprendreu molt d’una cultura fantàstica i gaudireu d’una història tràgica però que Keum Suk Gendry-Kim reflecteix de manera molt especial en un còmic imperdible.

Eloi Puig
20/10/2024