FISSURES
(2024)

Guió
Ricard Efa

Dibuix
Ricard Efa

Editorial:
Mai Més Llibres
(2024)

Col.lecció:
Noceà

Núm: 03

Pàgines: 56

Noceà 3: Fissures és el darrer lliurament d’aquesta saga distòpica juvenil que en els darrers dos anys ens ha portar Mai Més Llibres sota la batuta de Ricard Efa que l’ha guionitzat i il·lustrat. El cert és que ja m’estava acostumant a les aventures de l’Atari i la Tika per la ciutat futurista i decadent on transcorrien les seves vides. Un retrat més aviat pessimista de la lluita de classes i del canvi climàtic tractat amb cura per un Ricard Efa en estat de gràcia.

M’atreviria a afirmar que aquest tercer i darrer volum —titulat Fissures—  ja estava meditat des de ben començament per l’autor i que la sèrie s’hagués pogut allargar més si les vendes o les condicions que creguessin oportunes les editorials implicades s’haguessin complert. Un guió comodí que es podia posar al final tant si la sèrie tenia tres números com deu, per entendre’ns. Ho dic perquè tinc la sensació que Atari i Tika tenien moltes aventures encara per oferir-nos per aquest univers cyberpunk i altament contaminat en que es movien.

Però si no ha pogut ser... no ha pogut ser. Almenys hem gaudit amb aquests tres números on Fissures tanca el cicle de forma perfecta sense deixar cap trama per lligar. I a més deixa el nivell molt alt!

A Fissures ens toparem de seguida amb una cursa contrarellotge i amb una hecatombe que ho canvia absolutament tot: Els dics de la ciutat cedeixen i l’aigua inunda els barris més decadents dels seus nivells inferiors on els treballadors de classe baixa s’amunteguen en habitatges precaris com hem pogut veure en els volums anteriors. Als rics i a la dictadura neoliberal de Systema no els sembla importar que la gent mori ofegada i no els permeten l’accés als nivells superiors: Ja han complert la seva funció de semi-esclavatge i de servitud. La Tika i l’Atari miraran de salvar al màxim possible de persones sota unes vinyetes que reflecteixen a la perfecció un ritme vertiginós a més d’Il·lustracions sota una pluja constant, més tèrboles i amb caràcter fosc, com per marcar les desgràcies que estan succeint a la ciutat.

També hi trobarem elements que han definit aquesta relació d’amistat entre les dues protagonistes i que podrien tensar-la un cop coneixem d’on prové la Tika i el perquè l’estan buscant de manera tant aferrissada. Un missatge de comprensió i tolerància que es reflecteix en tots els barris pobres de la ciutat i les seves gents i que en canvi és més aviat escassa a les seccions acomodades.

A més, aprofundirem amb alguns nous secundaris que ens ajudaran a entendre els misteris que envolten a l’origen de la Tika i que es van esbossar al cliffhanger final del darrer número. Un àlbum que també amaga de forma gens dissimulada un missatge contra els establishment que semblen governar per a tothom però que a l’hora de la veritat els seus interessos son molt més restrictius. La moral final d’aquesta història és que cal lluitar contra el sistema i no acceptar les seves promeses i regles si les veiem injustes i sobretot que paga la pena confiar en un mateix. Només així es pot aconseguir la llibertat i la justícia.

Fissures tanca un cicle... sens cap fissura (no he pogut evitar-ho, perdó), però si em permeteu, ens instiga a somiar també que algun dia l’autor pugui tornar a portar-nos aquest món i els seus personatges.  D’imaginació, de ben segur que no li’n faltarà. Creuem els dits!

Eloi Puig
08/12/2024