EL REI DELS CARGOLS
(2024)

Guió:
David Pamies

Dibuix :
David Sánchez

Editorial:
Mai Més Llibres
(2022)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 104

L’editorial Finestres s’està caracteritzant per publicar en català obres inèdites de còmic internacional i també local. De fet, va crear el Premi Finestres a la millor obra original de còmic en català fa uns anys i les propostes que ha premiat son, sense dubte interessants.

I la present obra, El rei dels cargols, guionitzada per David Pamies i il·lustrada per David Sánchez és el títol premiat a la passada edició del 2023. Ens trobem amb una obra de caire fantàstic però que barreja elements propis del gènere negre com a eix conductor. Personatges grisos amb diversos matisos que atorguen més interès a l’obra i un rerefons que xoca per la seva proposta desfermada i quasi d’humor negre.

Si haguéssim de buscar una comparació cinematogràfica em ve al cap la primera temporada de True Detective perquè us feu una idea. Pamies, com a guionista, construeix una trama de base fantàstica però que navega a través d’un cas d’assassinat que han de resoldre una parella de detectius... peculiar. Gros i Cheto son l’equip encarregat d’investigar un estrany crim on un cadàver ha estat mig devorat per cargols i on sospiten que al darrera hi havia un ritual satànic. De seguida, però, la història es submergeix cap a la fantasia excèntrica de caràcter religiós però també pagà i ens envoltem de dimonis, fades i altres éssers sobrenaturals. La connexió entre la nostra realitat i els mons més de més enllà es fabrica de forma coherent entre moments d’investigació policíaca i conxorxes demoníaques sota la ambiciosa batuta de qui es proclama Rei dels Cargols.

La il·lustració a càrrec de David Sánchez és austera i senzilla. Per una banda m’agrada en els primers plans i potser també com recrea els mons fantàstics però la manca de fons a les vinyetes, les tonalitats monocromàtiques d’aquests rerefons i un sentit de la perspectiva estrany en algunes vinyetes m’han fet sentir una sensació agredolça amb la part gràfica del còmic.

El rei dels cargols, doncs, agradarà a qui busqui una història gamberra que posseeix un guió incòmode amb un toc de transgressió i d’humor irreverent però alhora coherent amb una trama que no es desmarxa de les seves intencions. M’agradaria trencar una llança a favor del personatge de Cheto que sembla abocat a ser un etern secundari però que provoca reaccions inesperades. Vaja, un personatge que té molt més a oferir. El dibuix, com comentava, senzill en especial pels detalls i tot allò que no envolta l’escena principal. No és d’un estil amb el que confraternitzi especialment.

Tanmateix, és una obra curiosa que per cert em deixa amb la sensació que se’n podien fer més episodis. De fet, en alguns moments s’insinua que tant en Gros com Cheto ja fa temps que aborden casos especials que ningú més vol i que semblem incorporar a éssers fantàstics. Estaria bé, doncs, seguir aquests altres casos.

Eloi Puig
26/05/2024