SOLO. MUNDO CANIBAL
(2007)

Guió: Óscar Marín
Dibuix: Óscar Marín& Tony Fernández

Editorial:
Edions de Ponent
(2007)

Col.lecció:
Solysombra

Núm: ---

Pàgines:

Sèrie:
Solo

A finals dels anys noranta van sortir diversos números d’un còmic escrit i dibuixat per Óscar Martín – amb la col·laboració a les tintes de Tony Fernández- anomenat Solo on una rata muntant en un món post-apocalíptic es dedicava a matar altres éssers a força de violència gratuïta i mala llet. Fa uns anys, tots aquells números es van reeditar en un sol volum integral recopilatori sota el nom de Solo. Mundo Canibal com a prefaci de les noves aventures del nostre protagonista que s’estan reescrivint, redibuixant – a tot color- i actualitzant continguts.
 
En una conversa amb el seu creador, Óscar Martín, al darrer Saló del Còmic de Barcelona, em va avisar que el volum que m’acabava de comprar era molt gamberro i si no volia els números més actuals. Aquest avís encara em va animar més a llegir-lo doncs precisament estava buscant una història simple i ben dibuixada, sense aspiracions massa altes i sense pretendre ser políticament correcte. Volia un còmic pel plaer de degustar-lo i no trencar-me el cap.

I això és precisament el que és Solo. Mundo canibal. Argument bàsic i simple, funcional: Una Terra post-apocalíptica on diversos grups d’animals han mutat i s’han humanitzat prenent conductes totalment antropomòrfiques. Encara hi ha humans, però els gossos, els mustèlids, els porcs o les rates comparteixen escenari en un món devastat on la llei del més fort preval sobre qualsevol altre cosa i on la cacera per aconseguir menjar és primordial.

La simplicitat argumental està òbviament al servei del dibuix de Marín: Caricaturesc fins l’extrem per a personatges totalment estereotipats. En blanc i negre ens mostra mil i una maneres de com fer volar cervells pels aires, de com fer aparèixer monstres mutants de desmesurada dentadura, ratetes de pits enormes o postes de sol melancòliques. I tot per seguir la història de Solo, una rata que cerca la seva família segrestada. L’heroi solitari, trist, però mortal de necessitat. Un Conan de les rates, un ésser turmentat, venjatiu i sense escrúpols. Una fantasia heroica passada pel filtre de la ciència-ficció apocalíptica.

No és original però si efectiu si és el que busques. El dibuix de Marin és molt bo; la gran quantitat de detalls, els jocs d’ombres, l’humor negre i el divertit tractament de les onomatopeies, dóna lloc a un entreteniment pur al qual no li ha passat el temps. M’ha recordat curiosament el volum Kraken integral de Bernet i Segura, un còmic també gamberro al servei del dibuixant on no importa massa la trama argumental sinó veure quina propera barbaritat s’inventa el el guionista per pelar als dolents.

El volum està acompanyat de fitxes a tot color dels principals animals mutants (i humans) que poblen el Mundo Canibal (quasi semblen pensades per jugar-hi a rol) i alguns extractes molt treballats sobre la reescriptura de les aventures de Solo.

Eloi Puig, 27/05/13