GLUCOSA PARA NOEMÍ
Du glucose pour Noémie
(1971)


GUIÓ


DIBUIX




LA ABADIA ENCANTADA
L'abbaye truquée
(1972)


GUIÓ


DIBUIX

Guió i dibuix:
Jean-Claude Fournier

Editorial:
Planeta DeAgostini (2009)

Col·lecció:
Spirou y Fantasio

Núm: 1

Pàgines: 182

Sèrie:
Spirou y Fantasio

Números originals:
20, 21 i 22

Sóc un nostàlgic irreparable.

Quan veig coses que em recorden a altres èpoques em poso a somiar en aquells temps, fossin millors o pitjors i a recordar què llegia/ veia/ jugava i si ara trobaria aquells passatemps tan divertits com els recordo.

Sempre m’havien agradat les aventures d’Spirou i Fantasio, havia llegit uns quants còmics en el seu moment (quan era un marrec) però en l’actualitat no m’havia plantejat comprar-me’ls bàsicament degut a l’acumulació de llibres i còmics que tinc per llegir. Un bon amic però va ser tant menyspreable com per comprar-se la recopilació que va treure fa poc Planeta deAgostini de les aventures clàssiques de Spirou i Fantasio i a sobre me les va ensenyar, me les va restregar per la cara i va atrevir-se a dir que me les deixava (no m’agrada massa que em deixin llibres i còmics per que després els haig de tornar). Però ah! Aquesta recopilació tenia una pega (per mi): Estava en blanc i negre, i jo les havia llegit en color. I què voleu que us digui, el còmic si puc escollir, el prefereixo a tot color. Total que em vaig fer enrere. Però des que veig dia si, dia també, els dibuixos animats del marsupilami per la tele (eh, pels nens, es clar…) el cuquet m’ha anat creixent fins que finalment he adquirit (sota la forma de regal, tot s’ha de dir), els volums corresponents a la segona epòca, la dibuixada i guionitzada per Jean-Claude Fournier durant la dècada dels setanta (en color, sí.)

El primer volum recopilatori inclou tres aventures: El fabricante de oro (1970), Glucosa para Noemí (1971) i La abadia encantanda (1972). La meva principal sorpresa va ser descobrir que el marsupilami (un dels personatges secundaris més venerats de la sèrie) només apareixia en el primer volum i que no tornaria a veure’s fins al cap de 15 anys! Fournier va dibuixar la sèrie però sense el nostre entranyable animaló degut a que aquest personatge (a diferència de la resta que són propietat de l’editorial) pertanyia a Frankin, el seu creador.

El fabricante de oro és una aventura menor, que pren la vella idea de la màquina que pot convertir metalls en or; una aventura on apareixen alguns dels secundaris habituals (el compte de Champiyac, Zorglub…) però que aporta poc. Sembla més com un tempteig de Fournier per veure què podia crear. Es llegeix bé i té alguns bons moments però no passa d’aquí. Al final del volum, ja se’ns introdueix a la següent aventura: Glucosa para Noemi, una aventura entre cavall del japó i França que a part de continuar mostrant els efectes de certs bolets estrambòtics ens introdueix una nova organització secreta, entre divertida i estúpida, anomenada “El triangle”. Té vinyetes espectaculars (un pèl fora de lloc en l’argument) però que demostren que Fournier podia anar quallant alguns arguments i dibuixos més interessants. La tercera aventura, La abadia encantada, és continuació directa de l’anterior i tot i que argumentalment pateix una frenada, crec que és una de les més ben aconseguides des del punt de vista humorístic. En aquets cas Spirou i Fantasio hauran de rescatar al seu amic Itoh Kata de les cendres del que fou “El triangle”.

Les aventures d’Spirou i Fantasio sempre s’han caracteritzat per emprar elements fantàstics i fins i tot de ciència-ficció en molts dels seus arguments; especialment artefactes (encara recordo un dels meus volums preferits de l’època de Franquin: Los piratas del silencio) o efectes colaterals de beuratges i/o experiments. En aquests tres primers volums trobarem una mica de fantasia i troballes pseudo-científiques de bolets que posseeixen propietats increïbles.

Eloi Puig, 09/12/10