LOS 4 FANTÁSTICOS. 1234
Fantastic
Four: 1234
(2001-2002)

Guió
Grant Morrison

Dibuix:
Jae Lee

Color:
José Villarubia


Editorial:
Panini
(2024)

Col·lecció:
Must-Have

Núm: 091

Sèrie:
Los 4 Fantásticos

Números originals:
Fantastic Four:
1234

Traductor:
Gonzalo Quesada
Francisco Reina

Si us poseu a consultar llistes de les millors aventures dels 4 fantàstics de tots els temps és molt probable que aquesta mini sèrie de 4 números aparegui en més d’una ocasió. I és d’agrair que Panini Còmics l’hagi rescatat un altre cop (l’edició original és de l’any 2002) per presentar-la a la seva col·lecció Marvel Must-Have.

Aquesta mini sèrie és una provocació que van concebre Gran Morrison i Jae Lee amb un resultat visualment impactant però amb una història irregular. L’esmentada provocació va ser per mirar de trencar una mica els esquemes però sense a renunciar a l’essència del primer supergrup de Marvel que, recordem, no deixa de ser una família amb les seves inquietuds naturals mentre miren d’explorar altres dimensions i salvar la terra dels perills de l’univers.

Fixeu-vos amb la magnífica il·lustració de la coberta: Namor, el príncep d’Atlantis, besant a la Sue Richards (aquí, ja estava casa amb en Reed) de manera desinhibida i molt sensual. Això ja ens fa pensar de cop en que el matrimoni estrella dels 4 Fantàstics perilla. Haurà aconseguit Namor convèncer a la dona invisible per que deixi el grup o renegui d’en Reed? Deixem aquesta pregunta retòrica per més endavant.

La mini-sèrie Los 4 fantásticos.1234 fa referència, com és obvi, als quatre integrants del grup: Ben Grimm (La cosa), Sue Richards (La dona invisible), Johnny Storm (La torxa humana) i Reed Richards (Mr. Fantàstic). Morrison ens porta a una època on el supergrup ja estava plenament en forma, havia vençut a infinitat d’enemics, estava instal·lat al mític edifici Baxter i en definitiva vivien entre la precària normalitat d’una família de Súper-herois amb els seus problemes habituals i l’angoixa de salvar el món de quan en quan (Galactus ja havia aparegut a les seves vides, sense anar més lluny).

Morrison dissenya una aventura que sense renunciar als estereotips de cada personatge, assoleix unes quotes molt més fosques i dramàtiques de l’habitual. Aquest és un còmic dels 4 Fantàstics que sembla pensat per ser un Batman: Ambientació tètrica, gòtica fins i tot; escenaris plujosos, poc pintorescos, greixosos i sobretot amb vinyetes on es retraten personatges com en Reed Richards de manera molt poc usual: Connectat a una immensa màquina de pensar per mitjà de cables. Tot plegat molt poc lluminós. Aquí la feina de Jae Lee és excel·lent.

Així doncs ens topem amb una aventura on el dolent més interessant que ha donat mai els 4 Fantàstics (i possiblement, un dels millor de Marvel), el Dr. Doom, intentarà vèncer un cop més als nostres herois a través d’una complicada —i subtil— trama de control mental. Cada capítol estarà especialment dedicat a intentar provocar que les principals pors de cada heroi es bolquin en la seva contra. A Ben Grimm, com és habitual, el seu aspecte monstruós i el fet de no poder canviar de forma sempre li ha passat factura i aquí tornarà a patir d’allò més en aquest sentit convertint el seu problema és una lluita contra sí mateix. A la Sue la temptarà el seu etern pretendent, Namor (d’aquí, la coberta) i el fet que el seu matrimoni ja està passant serioses dificultats degut a l’enclaustrament constant del seu marit en els seus experiments i la seva poca empàtica vers als altres (recordem que durant una bona etapa, en Reed i la Sue es van separar). El Johnny Storm aquí tornem a trobar-lo vanitós i impulsiu i amb greus problemes per mantenir relacions, especialment vers la seves efímeres parelles. També ell rebrà un bany d’humilitat.

Però és en la figura de Reed Richards on totes les mirats conflueixen. Amb prou feines apareix en aquesta història i quasi bé sempre resta connectat a una màquina que sembla més un aparell de tortura que no un de científic. Sobre ell recauran algunes sospites, esbossades de manera subtil pel guionista sobre la seva autèntica personalitat i el fet de prioritzar la ciència fins i tot per sobre la seva pròpia família. Seria Reed Richards capaç de trair els seus per assolir èxits científics?

Defectes de superherois que els fan més humans i més persones que mai i que aquí es tornen a ressaltar. No és una trama massa innovadora però serveix per conèixer al quartet en una etapa clàssica de la seva història. Morrison incorpora altres elements de pura ciència-ficció i també secundaris que ajuden a Doom. però no acaben de funcionar. La trama en ocasions és una mica opaca i no acompanya les excel·lents il·lustracions de Jae Lee.

Parlem breument d’aquest aspecte, el gràfic. Com comentava, el dibuix de Lee és pertorbador doncs no estem acostumats a un tractament tan sinistre en aquests personatges. El més clar exemple és Mr. Fantàstic i la màquina on està voluntàriament connectat durant pràcticament tota la història: provoca una certa angoixa.  O les nits fosques als barris de Nova York, i també, com no, les profunditats de la ciutat quan un vell conegut com l’Home-Talp fa de les seves. Però Jae Lee també excel·leix en retratar a Ben Grimm tant en la seva forma humana com de monstre i especialment a la Sue Storm i la Alícia Màsters, dues dones fortes i independents. Per cert que la conversa que tenen elles dues és magnífica especialment per la idea de representar un col·loqui entre dues amigues on l’una és cega i l’altre invisible.

Los 4 fantásticos: 1234 és doncs, una història com les de sempre però amb un tractament gràfic innovador i fora del comú que t’empeny a passar les pàgines i a veure-les com petites joies a contemplar. No estic de tot satisfet amb la trama encara que resulta efectiva si més no. Però aquí el que paga la pena és gaudir de la part gràfica de Jae Lee, sense dubte.

Eloi Puig
08/11/2024