A vegades t’agafa un rampell al veure una novetat que no t’esperaves: Un còmic del teu súper grup preferit que no sabies ni que existia, una imatge de portada que et deixa astorat, un format diferent a l’habitual, una promesa que aquella aventura pot ser diferent. I el compres.
Un rampell, doncs, que rima amb la teva llibreria de confiança d’Igualada, la Rabell i m’ha portat a llegir aquesta nova aventura dels 4 Fantàstics amb un Àlex Ross com a guionista i especialment com a il·lustrador en estat de gràcia. El resultat és un acostament als 4 fantàstics dins aquesta col·lecció anomenada Marvel Arts en un àlbum de gran format que òbviament s’ha tractat amb una qualitat inusual.
Ross ha volgut apropar a la primera família Marvel a una història típica però amb un cert aire seriós (sense renunciar al caràcter dels seus components i en especial de les picades d’ullet humorístiques de La Cosa). El guió és resolutiu i podria formar tranquil·lament part del cànon dels més de 60 anys de la casa Marvel. De fet, Ross recupera una història protagonitzada especialment per en Ben Grimm i en Reed Richards que va ocorre al Fantastic Four #51 (1966), en plena època daurada de creativitat del tàndem Stan lee & Jack Kirby i que alguns recordareu per una coberta mítica amb La Cosa especialment emprenyada. Aquell episodi es va titular “This Man... This Monster!” i ens mostrava a un científic boig que intercanviava el seu cos i ment amb la d’en Ben Grimm suplantant-lo per assassinar al líder del grup, en Richards. Aquell número, però, també va ser important perquè va ser el primer cop que membres del 4 Fantàstics viatjaven a la dimensió de la Zona Negativa. Per cert que les il·lustracions d’Alex Ross de com s’endinsen en aquella dimensió fan un clar homenatge a Jack Kirby i els seus collages per recrear un univers estrany com aquell.
Així doncs, a Círculo cerrado, Ross recupera aquella idea i ens transporta a anys més tard (en Reed i la Sue ja tenen els nens) per seguir amb aquella història èpica. Òbviament hauran de tornar a la Zona Negativa que tants maldecaps els ha causat al passat i topar-se amb alguns enemics recurrents (tot i això, la posada en escena a l’edifici Baxter resulta d’allò més inspirada) però que sobretot vol tancar una història que si bé va quedar raonadament finada, se li hagués pogut treure més suc... com ha estat en aquesta ocasió. De la trama general poc més diré excepte que potser Ross deixa anar alguns arguments filosòfics sobre la Zona Negativa que estaria bé fossin recollits per altres guionistes.
Com comentava abans, Ross no renuncia al tarannà propi de cada membre del grup, i no deixa ningú enrere. Prepara moments perquè tots es llueixin, tant l’intel·lecte d’en Richards, la força i l’humor de la Cosa, l’efectivitat i sang freda de la Sue i l’energia que transmet el Johnny convertit en flama vivent.
Però aquí el que marca la diferència d’aquest àlbum és l’aspecte gràfic ultra realista que Alex Ross executa. Deixant de banda la excelsa recreació de La Cosa, ens porta uns 4 Fantàstics plens de vida i amb un detallisme magnífic. Les vinyetes sovint son enormes, esbiaixades, plenes de color i de mil matisos i ens esbatana els ulls una obra gràfica fora de sèrie, cuidada al detall i que agradarà a qualsevol afeccionat al còmic americà.
Una aventura, doncs, que cal prendre-la com un homenatge als guions dels seixanta però que es transforma en una petita joia artística quan la qualitat gràfica arriba a aquestes quotes.
Tant de bo ens n’arribin més!
Eloi Puig,
12/11/2022
|
|