LA ÚLTIMA CACERÍA
DE KRAVEN
Krave'ns Last Hunt
(1987)

Guió:
J. M. DeMatteis

Dibuix:
Mike Zeck

Editorial:
Panini
(2007)

Col.lecció:
Spiderman. Los Imprescindibles

Núm: 03

Números originals:
Amazing Spiderman
#293, #294
The Spectacular Spiderman
#131 #132
Web of Spiderman
#31, #32

Pàgines: 144

Traductor:
Santiago García

Si per a un servidor els Quatre fantàstics han estat  sempre un referent del còmic de súper-herois, especialment pel seu tracte amb l’enemic exterior, les entitats còsmiques, les aventures en altres dimensions i en planetes llunyans, Spiderman va ser l’àncora del súper-heroi casolà, proper, abastable. Ja ho diu ell mateix: “El teu veí i amic Spiderman”. 

Peter Parker i el seu alter ego va ser un dels primers personatges de Marvel que vaig conèixer i potser al que he seguit més durant la meva adolescència. De fet, la primera imatge que tinc d’Spiderman és amb un còmic Bruguera que encabia dos números de l’original: Amazing Spiderman #46 (on es descriu el primer encontre amb el Shocker o Commocionador) i el Amazing Spiderman #47 on es retrobava amb Kraven ,el caçador. Així que puc afirmar que Kraven va ser un dels primers enemics del nostre home aranya que vaig tenir el plaer de visualitzar. Curiosament no ha estat mai un dels enemics principals del trepamurs... almenys fins que l’any 1987 J. M. DeMatteis i Mike Zeck van donar a llum el que per molts és la millor aventura d’Spiderman: La última cacería de Kraven.

Quan la vaig llegir fa tretze anys per primer cop em va impactar molt, no tant per l’excel·lent dibuix de Mike Zeck, sinó pel tractament tan seriós, pervers i adult d’una aventura de l’alegre Spiderman que va escriure DeMatteis. Cert és que llavors feia temps que no li seguia la pista però trobar-te amb una guió així, et fa pensar perquè ara són les trames més ben valorades: Les que es prenen molt seriosament el caràcter i la psique dels personatges i on es posa al límit la resistència tant física com mental del nostre súper-heroi de torn.

Per realitzar aquest gran arc argumental, els creadors van unir les tres series que en aquell temps es dedicaven a Spiderman (crec que l’únic que en tenia tantes), ho sigui: Amazing Spiderman #293 i #294, The Spectacular Spiderman #131 i #132 i Web of Spiderman #31 i #32 per oferir-nos una trama desenvolupada en sis episodis que tenia a Kraven com a gran protagonista i també un altre personatge secundari però essencial com Vermin (Alimaña, en castellà).

De bon començament, a l’obrir la primera pàgina ja observem que Mike Zeck recrea un ambient fosc, humit, amb una pluja constant que no s’atura mai i amb escenaris nocturns. L’atmosfera convida al pessimisme, al perill, i notes que es produirà algun desgavell greu. La mateixa Mary Jane (que tot just acaba de casar-se amb en Peter) té premonicions, sensacions negatives de quelcom dolent que ocorrerà. Uns calfreds constants que no la deixa viure.

El còmic és de pocs diàlegs i molts pensaments introspectius i la grandiosa tasca de Zeck al dibuix ens mostra una aventura violenta, bruta i salvatge que acompanyen a la perfecció aquesta trama tan maquiavèl·lica. Estem parlant de Kraven i almenys dos d’aquests adjectius, violent i salvatge, li encaixen bé. Però el de “brut” és millor dedicar-lo a Alimaña més aviat. Kraven destil·la orgull i obsessió a totes les vinyetes, també desprèn una àuria de superioritat moral com mai abans havia fet. Això no és nou, però també dona mostres sobrades del seu sentir de l’honor i la seva presència inunda les pàgines, molt més que el mateix Spiderman. En canvi el nostre convidat secundari, Alimaña, és tot el contrari: una bèstia covarda i traumatitzada, simple i que es guia per l’instint de la por per enfrontar-se a tot aquell que li pot fer mal. 

Aquesta és la història de la bogeria que afecta a tots tres protagonistes: La bogeria de Kraven que cerca caçar a l’aranya, al seu enemic més acèrrim, i com la tasca d’assolir aquest fet el pot trastocar encara més portant-lo a deliris que es mouen entre la nostàlgia pels temps passats, la manca de motivació i la grandesa que la cacera. Però quan hom ja assolit tot allò que desitjava a la vida, només cerca la pau espiritual i l’aranya és l’últim obstacle. També és aquesta, la història de la bogeria de la bèstia de les clavegueres, un home rosegador que controla les rates, un ésser inferior que es troba enmig d’una batalla que li ve gran i que no entén. I naturalment, també trobem a la bogeria d’Spiderman, de com pot veure’s atrapat sense concessions per un enemic implacable, de com descobreix el què li ha passat i de com reacciona, de forma visceral, primitiva... i en ocasions, antiheroica. 

Spiderman ha de lluitar contra un trauma brutal i mentalment està inestable. Aquesta serà la veritable batalla a què s’enfrontarà el nostre heroi: La d’oblidar un episodi fosc de la seva vida, la de continuar superant-se i lluitar per allò que creu, per uns ideals que per moments deixa de banda.

Kraven, el caçador, mai havia estat tan ben retratat (tan argumentalment com estilísticament) com en aquesta trama de sis episodis on fa ballar a l’aranya al seu gust, on la fa caure als seus paranys i on al final aconsegueix la seva fita.

No cal dir que és una aventura imprescindible per conèixer una petita etapa molt dura del nostre amic i veí Spiderman... però sobretot per comprovar que quan hi ha un bon guió, els dolents de torn poden assolir cotes inusuals de gran credibilitat. 

 
Eloi Puig,
11/01/2021