LOS TRES ANCIANOS DEL PAÍS DE ARÁN
Les 3 Vieillards du pays d'Aran
(1981)

Guió: Van hamme
Dibuix: Rosisnki

Editorial:
Norma (1995)

Col.lecció:
Pandora

Núm: 50

Pàgines: 48

Sèrie:
Thorgal

Números originals:
Thorgal 3

Volum independent de la sèrie Thorgal ubicat cronològicament després de “La Isla de los mares helados“ i abans del començament de la saga de Brek Zarith.

És un àlbum més que interessant on el duet Van Hamme/ Rosisnki demostren on pot arribar la seva imaginació. Per primer cop ens apareixerà un personatge recurrent a la sèrie: La Guardiana de las llaves que amb la seva ambivalència va guiant a Thorgal quan aquest es troba al Segon Món, un univers entre oníric i fantàstic al que s’hi arriba travessant certs portals dimensionals.

Thorgal i Aaricia marxen, ja casats, de les terres nòrdiques per cercar pau després del segrest que va partir ella a l’anterior aventura. Així veiem com en llur peregrinació, s’obren nous escenaris, en aquest cas allunyats dels fiords noruecs que envoltaven els assentaments víkings. La parella arriba a un poble estrany, els habitants del qual estan governats per tres ancians emmascarats que viuen en un castell dins un llac. Aaricia torna a ser capturada, en aquest cas per esdevenir reina del Pais d’Aran. Però el títol no és el que sembla i Thorgal es veu immers en una voràgine d’aventures fantàstiques que el portaran a assaltar castells inexpugnables, competir en proves físiques i viatjar a altres mons.

També trobem un altre element que agrada al guionista i que també es repetirà en altres volums de la sèrie: El viatge temporal. En aquest cas, en un marc fantàstic i no pas de ciència-ficció propiciat per una de les proves que els tres ancians dissenyen pels aspirants a aconseguir la mà d’una Aaricia drogada.

Un argument ben acabat però no exempt de posseir petites casualitats que enterboleixen les aventures en algun moment. Em refereixo a situacions que condueixen a Thorgal a una victòria però que no depèn de la seva astúcia o de la seva mediació, si no simplement de ser l’heroi de la funció (què hagués passat si els seus contrincants haguessin escollit la porta de Thorgal?).

És aquí on el talent de Rosinski torna a aflorar: A través del seu art ens permet submergir-nos de ple en les peripècies nocturnes de Thorgal, en els jocs d’ombres sota la llum de les torxes o recreant mons diferents i plens d’imaginació que acompanyen a La Guardiana de las llaves.

En tot cas però, Los tres ancianos del país de Arán és un magnífic àlbum independent que ens presenta nous reptes i nous personatges. Recomanat.