Potser per frenar el ritme vertiginós de la darrera saga, potser per tenir temps de planejar altres històries, els creadors Van Hamme i Rosinski van treure aquest volum –el setè de la sèrie- fora de la cronologia que seguia fins aquell moment les aventures del nostre heroi. El Hijo de las estrellas és un àlbum dedicat a la infantesa de Thorgal a través de tres històries ben diferents. Totes elles combinen en major o menor mesura la fantasia i la ciència-ficció en un marc real com és el món víking. Un exemple perfecte del caire que segueix tota la sèrie.
La primera de les històries, “El Drakkar perdido” rememora el moment en que els víkings troben a Thorgal en una càpsula enviada des de l’espai exterior- en una escena que recorda molt l’arribada a la Terra d’un altre heroi: Superman-. Coneixerem aquí al pare adoptiu de Thorgal, Leif Haraldsson, el cap dels víkings del nord i a Gandalf el boig que ja llavors tenia litigis de poder amb Leif i que tan important resultaria en les primeres aventures de la sèrie.
El segon relat, “El metal que no existía” ens trasllada a uns anys després on Thorgal ja és un nen d’uns 6 o 7 anys. És aquí on el guionista ens introdueix de ple en la mitologia nòrdica: Thorgal es veurà obligat a ajudar a un nan que busca allò impossible: El metall que no existeix. És aquesta una història de màgia i d’éssers mitològics que no resultaria especialment interessant si no fos per que podem entrar dins el riquíssim món de la mitologia nòrdica a través d’aquesta aventura infantil.
Finalment, la tercera història titulada “El talismán” ens presenta al nostre heroi adolescent, cercant un bruixot que es diu endevina el passat i el futur de la gent. Thorgal ja no és un nen innocent que ajuda a nans amb problemes; ara el pinten com a un jove amb empenta, decidit i valent que cerca allò que no ha pogut trobar a casa seva: Respostes. Els elements de ciència-ficció que havien quedat enrere al segon àlbum de la sèrie tornen a prendre força i descobrirem l’origen de Thorgal i de la seva gent.
És interessant veure com les tres històries passen realment en el passat de Thorgal però que aquest no en conserva cap record, sigui perquè era molt petit o perquè la màgia o la tecnologia han esborrat la seva memòria. Així doncs el lector sap més coses del personatge que ell mateix i aquest fet dóna molt de joc als guionistes per futures sagues.
Un àlbum doncs de transició que ens narra moments específics de la infantesa de Thorgal i que esdevé necessari per respondre alguns misteris i per assentar les bases de les històries futures que estiguin relacionades amb l’origen del nostre heroi.
Eloi Puig, 28/08/08
|