thorgal
La maga traicionada
Thorgal. La magicienne trahie
(1980)
La isla de los mares helados
L'ila des mers gelées
(1980)

Guió: Van hamme
Dibuix: Rosisnki

Editorial:
Norma (1993/2006)

Col.lecció:
Pandora

Núm: 41 i 42

Pàgines:
48/ àlbum

Sèrie:
Thorgal

Números originals:
Thorgal 1 i 2

El primer àlbum de Thorgal – La Maga traicionada- va veure la llum al 1980. Van Hamme i Rosinski es van proposar un repte complex: Unir en una mateixa línia d’aventures diferents personatges i gèneres però totes elles protagonitzades per un heroi de la vella escola: Thorgal Aegirson, un jove adoptat en el seu moment perls víkings però amb un passat que és una incògnita. L’ambient on transcorrerien les aventures de Thorgal, seria una època pretèrita sense definir, però suposadament en ple apogeu dels viatges víkings, en un principi a les gelades terres escandinaves, però més endavant s’hi anirien afegint nous escenaris, conflictes i elements que normalment no són considerats dins la fantasia heroica.

El dibuix de Rosinski és la millor presentació dels àlbums de Thorgal, realista, ple de color i amb una capacitat fantàstica per integrar moviment i expressivitat. Tot i això, en aquest primer àlbum el dibuix encara posseeix alguns trets senzills i colors plans. És elaborat però li manca alguna cosa que suposi una diferència. No és fins al segon volum on podem veure créixer a Rosisnki com a dibuixant, perfeccionant l’estil i el detallisme.

El primer que crida l’atenció de La Maga traicionada és el seu començament, amb Thorgal, un guerrer amb un passat obscur, a punt de morir a mans de Gandalf el boig, cap suprem dels víkings del Nord. No és un principi normal, és un desenllaç d’una història que se’ns amaga però que podem endevinar a través dels diàlegs. Van Hamme va tenir cura d’enganxar-nos al món de Thorgal des d’un bon començament, en la seva més que probable mort a mans del pare de la seva estimada Aaricia. Un plantejament valent que pretén connectar amb el lector de forma immediata submergint-lo en unes escenes tenses i dramàtiques. Però l’arribada d’una misteriosa guerrera pelroja alliberarà a Thorgal del seu captiveri amb una sola condició: Que aquest sigui sotmès a vassallatge incondicional durant un any. Arran del nou estatus de quasi esclau, Thorgal haurà de realitzar algunes feines brutes que porten a preparar una venjança llargament preparada per la maga Slive.

Aquest és l’argument bàsic d’aquest primer àlbum. Una història amb un inici impactant que més endavant esdevé no molt treballada però que permet conèixer alguns dels personatges i de llurs caracteritzacions: L’heroisme innat de Thorgal, la bellesa i l’amor d’Aaricia o el tarannà esquerp i poc solidari de son pare, Gandalf el boig. I la presentació de Slive, una incògnita creada per Van Hamme però qu en aquest primer volum no troba el seu lloc. Sembla que el gionista no sàpiga com fer-la evolucionar. Això s’evidencia després que Thorgal i Gandalf el boig lluitin junts y seguidament es produeixi una certa ruptura argumental propiciant un final ràpid i massa senzill amb un Slive poc creïble.

De fet, el primer àlbum conté a continuació una aventura curta de Thorgal titulada “Casi el paraíso” i que no està ubicada cronològicament dins la sèrie. A “Casi el paraíso” assistim a una aventura màgica on el nostre heroi haurà de triar entre quedar-se a viure en un lloc de somni amb dues belles amfitriones i viure per sempre o tornar al món real. Es una bona aventura complementària que hauria de ser presentada com transcorreguda uns anys abans dels fets del primer àlbum però que en aquest moment no quadra amb el guió principal. Així veiem un abisme argumental molt pronunciat entre el final de La Maga traicionada i el començament del segon àlbum.

Deia abans que Van Hamme semblava no tenir massa clar encara el paper de la maga Slive. I així és: A La Isla de los mares helados (1980) ens endinsem en un breu període de pau, posterior als fets de l’anterior volum, on Thorgal i Aaricia estan a punt de casar-se. Malauradament un guerrer emmascarat segresta la promesa al darrer moment i se l’enduu als territoris inexplorats del nord gelat. Thorgal i uns quants víkings aniran al seu darrera per alliberar-la.

És aquest un significatiu segon volum és on Van Hamme proporciona els primers elements de ciència-ficció de la sèrie. I estan força ben construïts però l’argument es ressenteix d’un anterior àlbum on els fets i les motivacions de Slive no arriben a ser lògiques vistes les implicacions del seu secret. És un segon volum més viu, més ben dibuixat i amb un rerefons contundent. Entendrem aquí l’origen de Thorgal i de la seva biografia particular. Una vida que eleva -si es pot encara més- la seva condició d’Heroi. Potser Van Hamme va improvitsar amb el material que tenia de La Maga Traicionada o potser allí no va saber definir millor el paper de Slive, el cert és que amb el final de La Isla de los mares Helados s’obren diverses portes a Thorgal per continuar buscant el seu origen mentre s’aventura per la mitologia nòrdica dels víkings.

Uns inicis doncs amb moments impactants I d’altres poc desenvolupats però que certament, acompanyats del magnífic dibuix de Rosisnki ens deixen amb la mel als llavis per saber com continuen les aventures del nostre Heroi.