GUSANOS DE LA TIERRA
Worms of the Earth
(1969)

Robert E. Howard

Editorial:
Martínez Roca (1987)

Col.lecció:
Fantasy

Núm: 14

Pàgines: 156

Parlar de Robert Ervin Howard és parlar sobre Conan i sobre la fantasia heroica en estat pur. És de sobres conegut que aquest autor ha passat a la posterioritat per ser el creador del popular personatge i d’innombrables contes protagonitzats pel bàrbar. Per desgràcia, la popularitat del Conan ha deixat una mica fora de lloc a altres herois també creats per Howard, com és el cas del rei Kull o de Bran Mak Morn un capitost picte que lluità per mantenir la memòria de la seva raça i la llibertat davant la invasió romana de Britania.

Sóc un profà en matèria d’aquest autor. Potser pel fet que hi ha moltes històries sobre el personatge de Conan i no saps ben be per on començar, el cert és que fins ara l’havia esquivat esperant no caure en la temptació doncs em temia que m’agradaria i hi ha tant a llegir... Fins que ho he fet, es clar, encara que per la porta petita, gaudint d’un heroi poc conegut de l’autor: Bran Mak Morn. Amb Howard he descobert un sentit de la fantasia heroica que no veia des d’alguns memorables contes de Fritz Leiber i la seva sèrie de Fafrhd y el Ratonero gris. Amb els relats que componen aquest recull se que només em faig una idea general del talent de Howard però és més que suficient: la seva capacitat descriptiva, la gran caracterització dels personatges i el dinamisme alhora d’oferir-nos batalles i escenes d’acció l’enlairen com a un model a seguir en molts aspectes. Llegint les aventures i desventures dels seus herois et veus a tu mateix participant en nobles conflictes, en emotius discursos, en escenes de violència desenfrenada i en batalles impossibles. Howard va crear escola i una base més que lloable per que altres autors seguissin el seu estil i fessin de la fantasia heroica un subgènere digne tan en la narrativa com en el cinema o el còmic – per exemple la recentment finalitzada sèrie de Thorgal-.

Howard sentia una gran admiració pels pictes, una sèrie de tribus cèltiques (pre-cèltiques segons l’autor) que van coincidir en el temps amb la invasió romana de l’illa de la Gran Bretanya (Britania pels romans). Howard els considerava en els seus contes els darrers bàrbars, l’últim vestigi d’una nació gran, forta i poderosa que havia regentat la major part dels territoris europeus en èpoques passades, descendents tots ells de les llegendes de l’Atlàntida i de Lemuria que el propi Howard havia construït al voltant dels seus herois Kull i Conan.

Així doncs, l’autor texà va intentar lligar la seva pròpia mitologia amb la realitat històrica i va perfilar un imaginari camí per on les diferents sagues d’herois bàrbars deixaven pas als pictes, al seu moment de glòria i a la seva decadència, moment en el que estan basats la majoria de relats d’aquest recull. La idea de Howard era simple: El lent esdevenir dels anys i les eres passava (i passa) factura a totes les nacions, inclús les més fortes, de manera que els pictes també havien de deixar pas a les nacions celtes i als romans, tot i que aquestes també acabarien per caure tard o d’hora. Una visió que queda perfectament reflectida en el conte  “Hombres de las sombras”. Una fantasia heroica doncs que es fon en una fantasia històrica en molts moments.

Un fet que realça encara més la lectura d’aquests relats és que Howard ens explica la història dels pictes sota el punt de vista de diferents personatges, no sempre del mateix bàndol, cosa que ens dóna una visió més àmplia dels conflictes. Tan podem contemplar els esdeveniments amb els ulls d’un bretó, d’un mercenari got, d’un romà o del mateix Bran Mak Morn

Els relats que ens ocupen van ser escrits majoritàriament a començaments dels anys trenta, en les revistes especialitzades de l’època. Howard fou contemporani d’altres escriptors fantàstics com el mateix Lovecraft –per cert que en el relat "Gusanos de la Tierra” es poden veure picades d’ullet a certes divinitats creades per Lovecraft-.

Així doncs, el volum que ens ocupa, Gusanos de la Tierra són tots els contes que Howard dedicà al personatge de Bran Mak Morn. El volum és un un fix-up, una relació de contes que tenen poc a veure entre sí, però que junts formen un conjunt homogeni, un univers particular, de manera que a mesura que anem llegint els relats  anem entenent la complexitat del personatge de Bran Mak Morn i del seu entorn.

“La raza perdida” ens serveix de presentació per mostrar-nos el poble picte, objecte de llegendes i de misteris per part de les tribus cèltiques que ara ocupen les illes britàniques i de les legions romanes que tracten d’envair-la. Sense desmerèixer-lo, és potser el conte més previsible i bàsic del recull

En canvi “hombres de la sombras”, “Reyes de la noche” i “Gusanos de la Tierra” ens endinsen de ple amb el conflicte contra els romans. Especialment “Reyes de la noche” ens ofereix una batalla èpica que evidencia el talent narratiu de Howard i la seva imaginació per barrejar la màgia més mística amb la realitat més dura. Aquí Howard aporta a més la presència d’un altre dels seus herois mítics: Kull.

“Gusanos de la tierra”, el conte que dóna nom al recull és el més terrorífic dels relats dedicats a Bran Mak Morn. Una venjança màgica perpetrada pel rei dels pictes contra un general romà que no té els resultats que esperava. Aquí és on l’ombra de Lovecraft plana més sobre la narració insinuant-nos formes, sons i ombres més que mostrant-nos realment el terror que pot amagar al subsòl des illes britàniques.

Però és a “El hombre oscuro” on m’he tret definitivament el barret: Un conte pensat per a lluïment de l’heroi, en aquest cas un bàrbar irlandès repudiat pels seus però que viatja a una mort segura per rescatar una noble dama raptada pels víkings però on també s’hi mesclen elements nostàlgics referents als pictes, ara ja un poble quasi bé desaparegut però que encara recorda, segles després de la seva mort, el gran rei que els va unir: Bran Mak Morn. Un conte d’una violència extrema, però també d’un intens sentit del deure i del record als caiguts. El millor del recull