|
FANTASIA JUVENIL
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
HARRY POTTER I L'ORDE DEL FÈNIX Editorial: CATALÀ |
| Harry Potter i l'orde del Fènix | |||||||||||||||||||||
|
Val, ho reconec: M’ho he passat pipa. Algú es preguntarà: “I no és això el que t’esperaves?”. Doncs no ben bé. Tenia els meus perjudicis en contra d’aquesta cinquena novel.la de la saga d’en Harry Potter. Uns perjudicis que es basaven en bona part amb el quart volum de la sèrie: Harry Potter i el calze de foc, el qual vaig trobar que tenia una excessiva palla, una extensió desorbitada pel que es volia explicar i que el seu argument no m’acabava de convèncer, sobretot si el comparàvem amb la magnífica tercera part. El fet que finalment ha fet pujar aquest cinquè volum al capdamunt de la pila de llibres pendents és la propera estrena de la pel.lícula. Volia llegir abans l’obra. Les pel.lícules poden ser bones adaptacions però on hi hagi el llibre original... En fi, he trigat uns 3 anys a llegir-lo (com passa el temps, coi) i haig de tornar a dir que m’ha encantat. No se si pel fet que l’argument es torna més fosc, que les quasi 1000 pàgines m’han passat volant, que m’havia desintoxicat una mica de la falera "Harry Potter" o de que el nou traductor m’ha semblat més àgil (tot i que potser sigui la prosa de Rowling la que s’ha agilitzat, si pot ser encara més). En definitiva, que per ara és el segon volum que més m’ha motivat de la saga, comparable a Harry Potter i el pres d’Azkaban. Les aventures d’en Harry comencen aviat quan ha de fer ús de la màgia per protegir-se d’un atac en plena via pública. El fet important però esdevindrà més endavant, a Hogwarts quan la conselleria d’afers màgics imposa una nova professora de Defensa de les Forces del Mal que a més actua d’inquisidora màxima a l’escola. La política entra en escena i li fa la vida impossible a bona part dels alumnes. Mentrestant, en Harry pateix una sèrie de somnis repetitius que el marcaran per tot el curs. Se’ns presenten també personatges nous que intueixo tindran molt a veure amb els següents llibres, tal com s’ha fet palès en els anteriors volums. Harry Potter i l'orde del Fènix és un llibre que per sobre de tot assenta una mica l’univers creat per Rowling. Amb això vull dir que tracta els temes de forma més adulta i que els nens ja no són tan nens però també que estableix millor com funciona l’escola, per a què serviran els estudis etc... Rowling planteja els estudis amb més profunditat en aquest volum. En aquesta cinquena temporada a Hogwarts comprovarem que els alumnes han de superar unes proves semblants al que aquí seria un final de BUP (perdó, de Batxillerat... és que un ja té una edat) i que no són cosa fàcil. L’accés a les futures carreres i als dos darrers cursos a l’escola depenen de les notes d’aquests exàmens. Ara, l’autora es posa seriosa en tot: Tan en els estudis a Hogwarts com amb la incipient guerra que és a punt d’esclatar entre Voldemort i la comunitat màgica. A més, el creixement personal dels protagonistes es fa evident i apareixen també els típics problemes de l’adolescència (inseguretat, afany de protagonisme, els primers amors etc...). Es comença a tractar el tema de l’amor i les parelles. Crec que Rowlin respecta força bé els temors i les emocions que hem patit tots als 15 anys. També observem la major superioritat emocional de les noies, molt òbvia en aquesta edat. Ofereix una perspectiva però no del tot ajustada als temps que corren. Es clar que potser nosaltres, els muggles, no ens comportem igual que els bruixots. La veritat és que tinc curiositat per veure com tracta el tema del sexe i les relacions de parella en els propers volums, quan els nois hagin crescut una mica més... El rerefons comú en tots els llibres ha estat la presència més o menys intensa de Voldemort i els seus seguidors. Òbviament en aquest cinquè volum també és evident l’ombra de l’innominable a la vida de Potter però aquest cop d’una manera més física. Trobarem aspectes que fins ara Rowling havia passat una mica per sobre: Tortura, dolor, ràbia, menyspreu, tristesa... un cúmul d’emocions extremes que són enaltides per l’autora alhora de tractar els sentiments d’en Harry. Aquests es tornen més foscos i cruels i hom té la sensació que tot va a pitjor, que els obstacles són cada cop més infranquejables i que la tensió augmenta pàgina a pàgina. I aquest ha estat un dels tics que més aplaudeixo de Rowling: Que hagi tret la capa protectora que més o menys fins ara cobria a certs personatges i tots tinguem la sensació que qualsevol d’ells pot tenir un final tràgic. A més, el fet que poguem contemplar per fi una bona batalla màgica serveix per veure de que estudiar a Hogwarts és quelcom necessari. Hagués estat un error no tractar l’argument d’aquesta novel.la des d’una perspectiva més fosca si tenim en compte com va acabar el quart volum. Harry Potter i l'orde del Fènix també comença a tractar temes més adults, tot i que només de resquitllada: Existeix una certa crítica a la superioritat humana, representada en els centaures del bosc prohibit; Rowling ens mostra també com es fa la política, els enganys, les exageracions, el control de les institucions... i sobretot l’augment de personatges grisos o el fet que no es pot catalogar fàcilment una persona pels seu actes. El professor Snape és un cas evident (cada cop m’agrada més) però fins hi tot en tenim l’exemple del pare d’en Harry on es veu que no va ser precisament un sant. Un tractament dels personatges, doncs, molt humà que ajuda a que aquests siguin més creïbles pel lector. Tot això em fa plantejar si realment l’estructura ideada per l’autora hauria de continuar. Em refereixo al fet que cada llibre transcorri en un curs sencer a Hogwarts. Els esdeveniments són prou importants com per que pugui resultar interessant realitzar un canvi que s’ajusti a les necessitats argumentals. Ara entenc perquè a una bona amiga no li havia agradat massa la novel.la: Ella gaudia amb el món juvenil i feliç d’en Harry Potter. I tot i que aquest univers no ha desaparegut, cada cop es més adult i menys innocent. Al nostre protagonista li toca créixer més de pressa que a la resta i li cal madurar a marxes forçades per poder realitzar la tasca que se li ha transmès. No us la perdeu, la saga segueix oberta i el vell enfrontament entre el bé i el mal segueix més vigent que mai. Eloi Puig, 07/06/07
|
|
||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||
Podeu buscar el vostre llibre a: |
|||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||