El primer cop que vaig sentir el nom de Ted Chiang va ser quan va aparèixer aquesta antologia de la seva obra. I no és d’estranyar ja que el bon home no es dedica normalment a sagrat art de la literatura. Chiang escriu contes quan vol i quan ho creu convenient. Això tampoc seria cap dada interessant si no fos perquè acostuma a guanyar els més alts premis de la Ciència ficció anglosaxona quan escriu (Hugo, Nebula, Locus…). I aquest és el recull d’aquests contes. Ho sigui que prepareu-vos a llegir una de les antologies més trencadores dels darrers temps.
Chiang no escriu sempre per al gran públic. Els seus arguments són sovint complexos i poc digeribles, però les seves idees tenen aquella punta d’originalitat i de meravella que voldríem llegir sempre i el seu estil capta l’atenció del lector a l’instant. A La Història de tu vida hi trobarem vuit relats que repassen en clau de ciència ficció i de fantasia una diversitat temàtica molt suggeridora, des d’especulacions científiques a plantejaments metafísics, des de teories matemàtiques que fan trontollar la ciència a debats ètics sobre la bellesa.
L’autor té la capacitat de vendre’ns com a real fets de caire fantàstic amb una facilitat sorprenent. És una habilitat que demostra sobretot en els relats que aposten més per la fantasia com La Torre de babilonia, Setenta y dos letras o El Infierno es la ausencia de Dios. L’altre habilitat innata en Chiang és la immersió en la CF hard que es demostra en contes com Comprende, Dividido entre cero o també a Setenta y dos letras.
La Torre de babilonia és un relat molt especial doncs parteix de la premissa que els fets bíblics són reals (o van ser-ho) i que per tant la mítica torre de Babilònia construïda pels homes per arribar al cel va existir. Chiang ens narra una història on el sentit de la meravella no es perd en cap instant i on ens depara més d’una sorpresa. Sempre sota la perspectiva dels personatges de l’època, l’autor ens mostra una conjunt de creences entre científiques i metafísiques mentre ascendim per la torre camí del bòveda celeste. És interessant extrapolar aquest conte fantàstic en vers a algunes teories científiques sobre la forma de l’univers.
Comprende, en canvi s’endinsa en la ment humana per oferir-nos una història de proporcions èpiques. Arran d’una fàrmac en proves, el protagonista comença a assolir nivells d’intel.ligència mai vistos. Tot funciona com ell voldria doncs no hi ha ningú que pugui comparar-s’hi fins que troba a un igual. La batalla entre llurs ments serà pròpia de dos déus. És una història absorbent que recorda en certa manera el començament de Flors per l’Algernon però que després evoluciona per donar-nos un tour de force formidable.
Potser el relat menys interessant és Dividido entre cero on una matemàtica troba una prova que les matemàtiques no són fiables a nivell teòric, provocant que la més simple fórmula no es sostingui per enlloc. El tomb que farà la seva carrera a partir d’ençà la troballa repercutirà en la seva vida privada. Chiang intenta realitzar unes analogies entre la matemàtica teòrica i certs aspectes de la vida quotidiana de la protagonista, però no se n’acaba d’ensortir. Potser el conte més dens i amb resultats més desiguals.
I arribem a una de les millor històries de l’antologia: La Historia de tu vida, que dóna títol a l’obra. Un relat que especula sobre llenguatges alienígenes i teories sobre el temps de forma sensible i colpidora. Quan uns extraterrestres arriben a la Terra els governs mundials intenten comunicar-se amb ells però només una lingüista arribarà a assolir la comprensió necessària del nou llenguatge extraterrestre, una comprensió que la portarà a saber molt més del que voldria i a conèixer part del seu futur. Senzillament una petita obra mestra plena de sensibilitat que evidencia les dues vessants de l’estil de Chiang: la seva capacitat per encuriosir-nos per la ciència i per emocionar-nos amb la naturalesa humana per igual
Una evidència que a Chiang li agrada navegar tan per la fantasia com per la ciència ficció és el conte Setenda y dos letras, una ucronia fantàstica ambientada en una època victoriana anglesa alternativa on els misticisme de la càbala es barreja amb les ànsies científiques per guarir a la humanitat d’un mal genètic. Chiang és capaç de sorprendre’ns també amb l’acostament al misteri de la vida combinant golems i experiments genètics dignes de qualsevol especulació realitzada amb la mentalitat de l’època, ho sigui oferint-nos elements fantàstics i científics per crear una història complexa però molt reflexiva. Cal llegir-la amb atenció i cura per assaborir totes les propostes de l’autor.
La evolución de la ciencia humana és la ovella negra del recull. Un conte ultracurt que no aporta res de nou i que Chiang va realitzar sota encàrrec. Com de costum apunta a idees interessants però amb tan poc espai Chiang no és capaç de sintetitzarles. Crec que es mou millor en terrenys més amplis.
Una altra obra mestra: El infierno es la ausencia de Dios. En aquest conte, l’autor juga amb el debat obert de sí cal ser un seguidor o no de Déu. Dic seguidor perquè la paraula “creient” manca de significat doncs Déu existeix sense cap dubte, a l’igual que els àngels o l’infern. La qüestió és si cal acceptar la seva doctrina arbitrària o no doncs a través de les aparicions dels àngels tan realitza miracles com causa destrucció sense motiu. Els protagonistes d’aquesta història cercaran un adveniment per buscar respostes a les seves creences. Tot plegat, narrat amb una mestria formidable i un estil impecable.
I també el darrer conte és magnífic: ¿Te gusta lo que ves? (Documental). Aquí Chiang obre les portes a un debat sobre la conveniència o no d’activar-se o la cali, una lleugera operació al cervell que provoca que el sentit de captar la bellesa, tal com l’entenem avui en dia, resti anul.lat. D’aquesta manera tan la gent guapa com la menys afavorida tenen les mateixes oportunitats davant la vida. El debat és magnífic. Chiang ens mostra els peròs i els contres, les virtuts del tractament i també els desastres que pot causar. I el mitjà utilitzat és el documental. És com si estiguéssim veient un seguit d’entrevistes i noticies per televisió que aboquen informació sobre la discussió perquè el lector en prengui nota i decideixi que voldria fer. Realment el debat interior pot canviar en poc temps mentre llegim el conte gràcies als controvertits arguments a favor i en contra que ens ofereix Chiang. Genial.
Només et sap greu que algunes de les històries no siguin desenvolupades per convertir-se en novel.les. En definitiva, una antologia molt recomanable que m’atreviria a dir que és millor gaudir-ne poc a poc, llegint un o dos contes entre altres lectures. La satisfacció quedarà recompensada quan després de força temps encara es recordin les premisses inicials dels relats.
|