LA MUJER DEL VIAJERO EN EL TIEMPO
The time traveler's wife
(2003)

Audrey Niffenegger

Editorial:
De Bolsillo (2005)

Col.lecció:
---

Núm: 644

Pàgines: 602

Altres edicions:

2005 Grijalbo

No sempre tens la sort de llegir una novel.la com aquesta. Una novel.la que va passar desapercebuda per molta gent (en la que m’incloc) sense cap explicació massa lògica.  Una odissea que ha fet trontollar les històries de viatges en el temps, tan per la seva innegable originalitat com per la seva magnífica prosa.

Les històries de viatges en el temps tenen moltes premisses que es repeteixen, però la major part d’elles intenten crear quelcom de nou que les faci interessants i innovadores a la vista del lectors potencials. Asimov per exemple va crear un genialitat amb La Fi de l’Eternitat, obra altament original i singular. Connie Willis incorporà alguns elements de collita pròpia en novel.les com Por no mencionar al perro o El libro del día del juicio final com per exemple les rígides lleis a que els viatgers estaven sotmesos quan es movien a través del temps. La nord-americana Audrey Niffenegger per la seva banda ha aconseguit un pas encara més gran: Fer conviure una història de viatges en el temps amb la vida quotidiana d’un matrimoni normal, del nostre temps.

Henry DeTamble pateix una malaltia única: Quan menys s’ho espera és desplaçat cap al passat o cap al futur durant un període de temps variable –minuts, hores, dies- per retornar més tard al seu present. Això comporta situacions delicades i en diversos moments  perilloses doncs quan viatja en el temps, tota la seva roba, objectes personals, etc es queden en el lloc on era ell abans. Més vegades del que voldria doncs, Henry ha de lluitar contra la meteorologia extrema, contra els indesitjables o simplement ha d’intentar no ser detingut per escàndol públic. Molt sovint els viatges de Henry el porten al passat on coneix la seva futura dona i on s’estableix una relació que els marcarà per sempre.

I Clare, la seva dona, queda en el present, patint per una tornada ràpida i sense complicacions de Henry. Els dos comparteixen el secret i els dos entenen que el seu destí és estar junts, i més des que Clare als sis anys va conèixer a Henry quan aquest viatjava en el temps. Des d’aquell dia, les trobades “temporals” es van succeint sense parar. L’autora comença cada capítol situant al lector en la data i l’edat de Henry i la seva dona per que el retinguem l’època on és el viatger en el temps i quina edat té Clare en aquell moment.   

La novel.la és una llarga i peculiar història d’amor entre ells dos. Els personatges secundaris que hi apareixen donen poc volum a la vida de Henry i Clare i tot i que molts d’aquests secundaris coneixen també el problema de Henry no solen tenir un paper destacat en llurs vides. Niffenegger ha centrat tota la seva atenció i dedicació en la superació personal dels dos protagonistes.

Aquesta és la primera novel·la de l’autora i cal treure’s el barret per admirar amb quina classe ha resolt el problema de les paradoxes temporals i amb qui estil tan acurat ens descriu la complexa relació amorosa entre Henry i Clare. La novel.la està narrada pels dos protagonistes en primera persona i en present. Sentim i quasi palpem els problemes de Henry o la desesperació de Clare, els moments divertits i els angoixants. Niffenegger ens fa viure aquesta relació d’una manera molt intensa on la originalitat de les situacions i la quotidianitat en que es resolen són uns referents.

Perquè com deia al començament, aquí trobem una història que no pretén enaltir cap heroi ni oferir-nos cap gran epopeia èpica. Només ens vol mostrar els patiments –molt poc comuns- d’una família on un dels seus membres té una malaltia incurable i intractable. En aquest punt no deixa de ser una novel.la costumista, vista sota un punt de vista molt especial.

Molt recomanable per qualsevol afeccionat a la ciència ficció però també pels més reacis a entrar-hi. No quedaran decebuts, doncs La mujer del viajero en el tiempo té tots els elements per ser una obra mestra: Argument innovador, profunditat en els personatges principals, estil directe i amè, la sensibilitat justa i necessària per acontentar tots els extrems, i sobretot, un sentit de coherència i de pulcritud literària que feia temps que no em trobava en una novel.la.