Regreso a Belzagor és una novel.la diferent.
Una novel.la inquietant, però optimista, adictiva, nostàlgica,
trencadora.
Silverberg va escriure aquesta novel.la en els seus anys gloriosos,
la seva famosa època daurada (Finals dels 60 i principis
dels 70) i això queda palès a Regreso a Belzagor,
potser per que el mateix autor -sembla ser- era un hippie convençut
en aquella època.
La novel.la ens descriu el viatge que fa Gundersen -el protagonista-
per una planeta abandonat pels colonitzadors terrestres o millor
dit retornat als seus habitants aborigens: Els Nildors, una espècie
intel.ligent semblants als elefants terrestres que durant anys van
patir l'esclavitut per mà dels humans al ser considerats
uns simples animals -tot i tenir un idioma propi i un nivell cultural
indiscutible-.
Aquest viatge és la clau del llibre, un viatge on el protagonista
cerca la redempció pels seus passats pecats en contra els
nildors, on busca una resposta a una pregunta que no coneix i on
en definitiva s'hi veu abocat per purificar-se.
La increïble prosa de Silverberg ens enganxa des del començament
i ens proposa molt temes per debatre: L'existència d'ànima
en els éssers (tinguin la forma o cultura que tinguin), la
recerca d'un mateix... Tot això amenitzat amb petites dosis
d'ecologisme, de nostalgia, de misteri i de la Teoria de Gaia. I
on es van succeint fets que aniran canviant o millor dir predisposant
al protagonista per la seva missió real: Trobar el lloc on
els nildors celebren la cerimònia del "Renaixament"
i descobrir en què consisteix realment.
La novel.la em recorda en certa manera a la magnífica Las
Estrellas mi destino d'Alfred Bester, per la seva
crida a l'alliberament de la ment i dels perjudicis que se'ns han
inculcat. A l'igual que en aquesta, els capítols finals són
els que ens fan reflexionar més sobre el sentit de la novel.la
i sobre el que l'autor ens volia transmetre. Unes idees pròpies
també de l'època: En plena efervescència hippie,
en plena descolonització africana, en plena revolució
de les idees.
El text no s'ha quedat obsolet ni molt menys, tot i que es noten
un pel massa les moralines de l'estil "Fes l'amor i no la guerra"
o "Tot es pot perdonar"... potser també amb un
final massa optimista. Realment una obra imprescindible d'aquest
prolífeg autor.
|