VISIONES 2006

(2006)

Diversos autors

Editorial:
AEFCFT(2006)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 215

Com cada any, l’Associació espanyola de fantasia, ciència ficció i terror (AEFCFT) publica l’antologia Visiones amb una selecció de relats mai publicats i en aquesta ocasió triats per Mariano Villarreal, col·laborador de diverses revistes especialitzades i responsable de la pàgina web Literatura fantástica. Aquestes antologies són un bon punt de mira per descobrir nous talents amagats o per anar consolidant escriptors que poc a poc es van fent un forat dins el panorama fantàstic.

La tria és eclèctica i engloba tan obres de ciència ficció com de caire fantàstic o de fantasia sobrenatural. Algunes d’elles es decanten per un esclat d’imaginació al voltant dels nens (El coche rojo, El hombre del saco…), altres es centren en la ambigüitat per oferir-nos temes més terrorífics (Entre las sábanas, Su carne en mi carne…). En definitiva, una mostra del que s’està escrivint actualment tan a l’estat espanyol com a països iberoamericans.

Nacidos en el estrecho, escrit pel conegut Fran Ontanaya és un conte de marcat accent social on en un futur no molt llunyà Europa es veu abocada al desastre i les direccions de les corrents migratòries són el contrari de les actuals, de manera que molts europeus surten en patera –o directament pel fons del mar amb prodigiosos equips submarins- a l’aventura africana. Correcte, ben escrit però potser amb poc contingut. El relat serveix per fer-nos adonar de l’efímer que pot arribar a ser el nostre benestar actual.

Sergio Mars ens presenta Diagnóstico preventivo, un relat mesurat que ens envolta d’un ambient aparentment relaxat –la consulta d’un metge- i d’una conversa agradable per anar deixant pistes sobre un final colpidor. Una parella espera els resultats d’uns tests genètics que li han practicat al seu fill. El que no saben és quin hauria de ser el millor resultat que poden esperar.

Tiempo ens endinsa en la metafísica del temps però de manera un tan confosa. És un relat que pot donar força de sí però que el resultat final s’escapa una mica de les premisses inicials. Irregular.

Possiblement la millor prosa de l’antologia la trobem a Entre las sábanas de l’argentí Germán Amatto. Es tracta d’un relat narrat amb molta força que combina la paranoia i el terror fantàstic. M’ha encantat la prosa directa de l’autor. És una història escrita en primera persona que ens deixa perplexos: Un home dominant que maltracta sovint la seva dona sospita que darrera el gerro que aquesta ha comprat hi ha quelcom de maligne, d’aterridor. No sabrem si la paranoia que agafa el protagonista és fundada o no però el cert és que el protagonista ens fa patir amb els seus actes. Molt bona.

Invasión és una història que combina la ciència ficció i el terror en un entorn catastrofista com pocs. Un dia la gent comença a comportar-se de forma estranya i deixa de tenir ganes de viure. Només els que estan a prop dels nadons acabats de néixer semblen immunitzats contra l’estranya malaltia. És una història força original i entretinguda que busca l’ansietat i el terror de saber que depenem de nadons de pocs mesos per sobreviure en un món que ha patit un cataclisme. Un final digne dels nostres pitjors malsons.

 A Después del último aliento, un pare cruel és a punt de morir mentre a l’habitació del costat la seva filla està a punt de donar a llum. Història de terror fantàstic entorn a la mort i la vida. Ben escrita, amb un estil sobri i efectiu però que peca de ser força previsible.

El diós reflejado en el espejo es presenta com un conte que forma part d’un recull més ampli sobre els viatges d’un mariner àrab, imitant talment els viatges de Simbad. L’aventura i els ritus religiosos destaquen en una història que acaba esdevenint un pèl confosa. Potser si la situéssim dins el context de la resta de contes hi trobaríem una major empatia.

David Prieto ha estructurat el seu relat, Hijos del pantano sota la visió de diversos personatges i realitzant salts en el temps per atorgar a la història una certa complexitat. Però l’invent funciona a mitges doncs el lector té a vegades dubtes sobre el que està llegint i això ressent la comprensió de la història. A més l’autor utilitza un recurs trampós (el nom d’un dels personatges) per embolicar un argument de fantasmes i mort. Això sí, els paràgrafs d’ambientació estan molt ben aconseguits, no tan, l’argument en sí.

El coche rojo és un conte que evidencia que a vegades la simplicitat pot resultar la millor arma d’una història. Tenim davant una petita obra d’art que juga amb les influències dels contes de fades i la màgia més pura per oferir-nos a través d’un exercici de nostàlgia, una història senzilla però efectiva. Un home torna al poble després de molts anys per comprar una joguina màgica que tenia quan era menut. Però s’endurà una sorpresa. Magnífic.

Una altra gran obra del recull és Su carne en mi carne, la qual ens proposa un relat escrit sota diversos punts de vista. Un en primera persona, molt destacable per la profunditat i sinceritat que desprèn, i els altres –també en primera persona- però parlant i opinant a distància. Una història de possessió i erotisme que es mou entre la realitat i la fantasia sobrenatural i que no es decanta ben bé per cap dels gèneres mantenint un equilibri magnífic en tot moment. Molt bo.

Una de les notes sensibles de l’antologia la posa Violines en el cementerio, un conte que també s’endinsa en l’ambient sobrenatural però aquest cop no per espantar-nos si no per desenvolupar una història fantàstica de caire més intimista. Interessant.

A Esperando que mi vida comience, l’autor ens obre les portes a un conte sobre la malaltia de l’Alzheimer que barreja elements fantàstics i nostàlgics. Parteix d’una idea molt interessant però la narració es fa una mica feixuga. Li manca ritme.

Finalment, El hombre del saco també ens proporciona una història que té com a protagonista un nen, malalt, que utilitza la imaginació per alliberar-se. És una història curiosa però que es perd una mica durant el seu desenvolupament. Lenta i amb petites subtrames que queden penjades. Posseeix un final lloable però un desenvolupament una mica caòtic.