alas nocturnas
CF POST-APOCALÍPTICA

ALAS NOCTURNAS
Nightwings
1968)

Robert Silverberg

Editorial:
Edhasa (1976)

Col.lecció:
Nebuale 2º época

Núm:
4

Pàgines:
228

Altres edicions:

2003 EDHASA, Nebulae

1986 Orbis. Biblioteca de ciencia ficción, 81

Alas nocturnas  

Està clar que a Robert Silverberg li agraden els temes que tracten sobre la redempció, el pecat i el sufriment personal perquè Alas Nocturnas tracta sobretot d'això, però a una escala molt àmplia.

Silverberg inicia una idea que repetiria en una altra novel.la seva (La genial Regreso a Belzagor) i l'explota una mica més però amb resultats més insatisfactoris. Potser el fet d'haver-me llegit abans Regreso a Belzagor em fa opinar més negativament sobre aquesta novel.la però el fet és que la idea central de la història (La redempció personal per antics pecats comesos) és la mateixa.

A Alas nocturnas ens trobem amb una Terra amb una civilització decadent després de milers d'anys liderant la galàxia, amb una Terra on els humans s'integren en germandats molt diferenciades, les quals s'ocupen d'una feina concreta i on el sistema governant sembla una herència del feudalisme. Però alhora a la Terra es conserven vestigis de l'antiga expansió de la Terra: Humans alterats genèticament, aparells tecnològics d'alt nivell, i fins hi tot el turisme extraterrestre, més atret per la curiositat de veure un gegant caigut que per les meravelles actuals del planeta.

En el cas del nostre protagonista la seva feina és vigilar si arriba una anunciada invasió extraterrestre. Aquest fet resulta si més no curiós i ajuda a entrar a la història. Si a això li afegim l'interès "històric" que pot comportar que ens expliquin coses de Roma, París o Jerusalem, després de 40.000 anys de civilització humana fa que almenys les espectatives de la novel.la siguin altes.

Però en aquest cas, trobo que Silverberg no l'ha encertat massa: La trama principal està poc desnvolupada i acaba sent un pèl inconnexa, com buscant deseperadament una excusa per que el nostre protagonista Vigia cometi un error que el porti a redimir-se a Jerusalem.

No, aquesta trama no m'acaba de convèncer, però gràcies a la magnífica prosa de Silverberg, la novel.la avança sense problemes i es deixa llegir la mar de bé.

Què dir del final? Que és calcat a Regreso a Belzagor, fins hi tot pel seu optimisme hippie. Un final obert però esperançador que aquest cop no cala en la sensibilitat del lector.

 

Premis:

 

 

Recerca per seccions:
Ciència-Ficció
Fantasia
Terror
Còmic
Revistes
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: