Està clar que a Robert Silverberg li agraden els temes que
tracten sobre la redempció, el pecat i el sufriment personal
perquè Alas Nocturnas tracta sobretot d'això,
però a una escala molt àmplia.
Silverberg inicia una idea que repetiria en una altra novel.la
seva (La genial Regreso
a Belzagor) i l'explota una mica més però
amb resultats més insatisfactoris. Potser el fet d'haver-me
llegit abans Regreso a Belzagor em fa opinar més
negativament sobre aquesta novel.la però el fet és
que la idea central de la història (La redempció personal
per antics pecats comesos) és la mateixa.
A Alas nocturnas ens trobem amb una Terra amb una civilització
decadent després de milers d'anys liderant la galàxia,
amb una Terra on els humans s'integren en germandats molt diferenciades,
les quals s'ocupen d'una feina concreta i on el sistema governant
sembla una herència del feudalisme. Però alhora a
la Terra es conserven vestigis de l'antiga expansió de la
Terra: Humans alterats genèticament, aparells tecnològics
d'alt nivell, i fins hi tot el turisme extraterrestre, més
atret per la curiositat de veure un gegant caigut que per les meravelles
actuals del planeta.
En el cas del nostre protagonista la seva feina és vigilar
si arriba una anunciada invasió extraterrestre. Aquest fet
resulta si més no curiós i ajuda a entrar a la història.
Si a això li afegim l'interès "històric"
que pot comportar que ens expliquin coses de Roma, París
o Jerusalem, després de 40.000 anys de civilització
humana fa que almenys les espectatives de la novel.la siguin altes.
Però en aquest cas, trobo que Silverberg no l'ha encertat
massa: La trama principal està poc desnvolupada i acaba sent
un pèl inconnexa, com buscant deseperadament una excusa per
que el nostre protagonista Vigia cometi un error que el porti a
redimir-se a Jerusalem.
No, aquesta trama no m'acaba de convèncer, però gràcies
a la magnífica prosa de Silverberg, la novel.la avança
sense problemes i es deixa llegir la mar de bé.
Què dir del final? Que és calcat a Regreso
a Belzagor, fins hi tot pel seu optimisme hippie. Un final
obert però esperançador que aquest cop no cala en
la sensibilitat del lector.
|