Aquesta és la típica novel.la
que pot passar fàcilment desapercebuda pel lector. Les raons
són diverses: Autor desconegut, títol poc impactant,
una portada que no crida especialment l'atenció
i així
va ser en el meu cas. Reconec haver tingut el llibre almenys un
parell de cops a les mans mirant-me'l sense més interès
per acabar deixant-lo en el seu prestatge corresponent de la llibreria.
Només arran d'una crítica apareguda a la revista Gigamesh-42 em va interessar i tal com diria Parker Lewis, vaig "prendre
una nota mental" de comprar-lo.
I estic satisfet d'haver-ho fet. En aquests
moments és quan més aprecies l'existència de
revistes especialitzades que ens recomanen (o no) novel.les com Carbono Alterado, perquè sense dubte, més d'una
petita obra mestra se'ns escaparia de les mans, i més, en
uns temps d'abundància literària de gènere
com els que estem passant.
Segle XXV: La humanitat té una capacitat
tecnològica mai vista que permet que la consciència
i la memòria dels individus estigui emmagatzemada en un xip,
en una pila, i que aquesta es pugui descarregar en qualsevol cos
(funda), sigui biològica o sintètica. Això
ha permès a la humanitat assolir el vell somni de la immortalitat.
Tanmateix no tothom pot pagar-se aquest tractaments tot i que al
100% de la població se li incorpora la pila poc després
de néixer. Quan un mor (sense que la pila resulti destruïda)
passa a un estat d'emmagatzematge fins que se li pot pagar una funda
nova. Només la secta dels catòlics deixen instruccions
per no ser "ressucitats",o millor dit reenfundats, per
qüestions etico-religioses. A més, la Terra ja no és
l'únic món habitable, la humanitat s'ha estès
per l'espai i les consciències, la vida en definitiva, pot
transmetre's a un altre cos ubicat físicament a anys llum.
Aquest és l'escenari en que es desenvolupa
una intriga políciaca que té com a objectiu saber
si un mat (persona prou rica per haver-se procurat diverses
reenfundades i ser viva des de fa segles) ha mort o s'ha suicidat.
El propi mat reenfundat en un dels seus clons és qui
encarrega la investigació.
Morgan també té bon ull pels protagonistes
creïbles tot i algún paper estereotipat (com el dels
dolents). Recrea a través dels diàlegs un món
propi per a cada protagonista, una història i una credibilitat
molt intensa.
L'autor dissenya una societat futura complexa,
amb una prosa sobria i elegant. Tot i que la investigació
criminal és el nucli de la novel.la, l'ambientació
de l'escenari, la descripció política, social i econòmica
d'aquest segle XXV és el que dóna un toc diferent
a la novel.la. Els implants tecnològics que porta la gent,
les drogues de disseny, els barris baixos de les grans metròpolis,
la realitat virtual, les intel.ligències artificials autònomes
integrades al sistema econòmic, les guerres i disturbis llunyans
en planetes post-colonitzats
tot això em recorda l'ambientació
ciberpunk de mitjans dels anys 80, potser aquí en un estat
d'evolució i de maduresa més elevats.
Aquesta no és la primera (ni serà
la última) novel.la que tracta el tema de l'emmagatzematge
de la consciència i dels records en un xip. Obres com Ciudad
Permutación o Espacio
revelación (per posar uns exemples) ja han utilitzat
aquest recurs, aquesta especulació com a part més
o menys important del seus arguments, però aquí, a
Carbono alterado (nom que fa referència al cos humà,
alterat, canviat, per que esdevingui una simple funda) és
on he trobat una integració més gran d'aquesta idea
base amb el seu entorn. Morgan ens narra una novel.la policíaca
com a escusa per poder esplaiar-se amb la seva imaginació
en aquest univers proper i llunyà de la Terra del segle XXV.
Potser a vegades ens podrem sentir com a titelles en mans de l'autor,
doncs només ell coneix les regles de l'unives que ha creat
amb aquesta novel.la. I és capaç de fer-nos moure
sota els seus fils de manera que pràcticament ens sigui impossible
esbrinar pels nostres mitjans la sol.lució del cas policíac.
Però repeteixo que el més important
no és això, si no obrir-se al segle XXV que ens ofereix
Morgan i també començar a entreveure les diverses
branques argumentals en que podrà l'autor obrir-se camí
amb altres novel.les posteriors.
No us la deixeu escapar.
|
|