La mort és el tema principal del que sembla que King en
vulgui fer un petit tractat de psicologia: Com ens afecta, com hi
pensem... Com l'amaguem. En aquest cas, una familia que s'estableix
aprop d'un cementiri indi veurà a través dels mesos
com la mort els va rondant per entre les cames (literalment) i comprovaran
que a vegades es pot lluitar ben poc contra poders obscurs que provenen
de ben aprop.
Cementerio de animales és una obra correcta,
ben narrada, amb aquella prosa fàcil de digerir de King que
et va submergint paulatinament en la ment dels protagonistes fins
a identificar-te plenament amb ells, però també és
una novel.la un pèl massa llarga. Hi ha massa pàgines
per explicar un fet terrorífic (Com hi ha pocs) però
que es centra bàsicament en les darreres pàgines.
Això sí, aquestes darreres 50 pàgines tenen
un ritme trepidant.
King intenta justificar-nos la història en tot moment: Ens
descriu un període llarg de temps (Uns 8 mesos) on va incorporant
petits esdeveniments a la familia protagonista per que les decisions
d'aquests no siguin incoherents en un futur. Sembla que King vulgui
que els actes que pot cometre la familia (o que li són comesos)
estiguin justificats amb l'ambient i les emocions que es respiren
durant aquests mesos.
Això provoca que la novel.la per una banda mantingui un
argument quasi perfecte i sense cap incoherència estranya
però també que durant moltes pàgines no passi
res de res. De fet, si li traiessim unes 200 pàgines la novel.al
quedaria més rodona.
Potser aquest era un dels indicis que marcarien a moltes de les
novel.les posteriors de King: L'excessiva llargada, la palla...
En aquesta novel.la encara no és així... pels pèls.
Però igualment es novel.la recomanada que a més ens
planteja més d'un dilema pel que discutir.
|