CHICAS MUERTAS
Dead girls
(1992)

Richard Calder

Editorial:
Gigamesh (2003)

Col.lecció:
Gigamesh

Núm: 22

Pàgines: 201

A vegades passa que et llances al buit, que compres un llibre sense saber-ne pràcticament res, atret per una portada curiosa o per un argument interessant... I això és el que m'ha passat amb Chicas muertas, però l'experiència, com és el cas, no sempre és satisfactòria.

Chicas muertas és una novel.la caòtica, desordenada, extravagant. Parteix d'una idea atrevida: En un futur proper una plaga provocada per un virus infecta a les "nines" (androides construits per tot el món que desenvolupen tasques de tot tipus, particularment sexuals) i que provoca que els homes portadors de tals virus infectin a la vegada a les dones humanes. Les nenes que neixen més tard es converteixen, a prop de l'edat adulta, en altres "nines": La seva pell es va tornant de plàstic i van adquirint una insaciable fam de sexe i sang. Es converteixen en una mena de vampires ninfòmanes.

Aquesta és la història d'una d'aquestes "nines" i la del seu enamorat, un noi humà que està enganxat a ella, tan per amor com per vici, un ionqui de "nines".

S'ha de reconeixer... L'argument atrau, dóna per molt, però Calder es complica la vida barrejant massa temes. Ambienta la novel.la en una societat decadent, entre fatalista i ciberpunk (existeixen fins hi tot pornocràcies) però que en cap moment queda ben definida, a l'igual que l'argument principal de l'obra: La creació d'una nova intel.ligència artificial que es queda diluit en converses trivials i escenes d'acció innecesàries. A més, la inclusió de temes tan dispars com la física quàntica no fa res més que acabar de confondre el lector en molts moments.

L'autor és molt irregular; a vegades amb descripcions minucioses i barroques de fets que no interessen gens, a vegades amb diàlegs rapidíssims on amb prou feines saps qui està parlant, amb flasbacks al passat de manera que coexisteixen dues històries alhora. I aquest recurs (altrament perfectament vàlid) no està prou ben lligat. Mentre que els fets narrats en el passat són interessants ja que ens expliquen els orígens de les "nines" i els sentiments contradictoris a que són sotmeses (així com a la intolerància humana), els fets del present són un desgavell de persecucions, trames polítiques i somnis onirics que desvirtuen la idea original.

L'autor torna a encarrilar l'argument en els darrers dos capitols, més tranquils i amb gotes de romanticisme encobert, però el tram central del llibre ha estat tan mal portat que no pot eixugar el mal gust de boca que et deixa la novel.la. I és una llàstima per que l'argument en sí prometia i se'n podria haver tret molt més de suc