DECLARA
Declare
(2000)

Tim Powers

Editorial:
Gigamesh (2003)

Col.lecció:
Gigamesh

Núm: 17

Pàgines: 568

Com és sabut, Tim Powers té un estil propi alhora de crear les seves novel.les. Aquell barreja deliciosa entre fantasia i realitat recolzada per fets històrics contrastats.

Declara no és una exepció a la regla i ens endinsa en un marc històric ben conegut per tots de mitjans del segle XX: La guerra Freda. Powers realitza un exercici molt lloable: A través de la biografia de l'espia Kim Philby que va existir realment i que està considerat com un dels grans espies (si no el que més) de la Guerra Freda a causa del seu doble joc entre els soviètics i els britànics, enganyant durant anys a aquests últims, recrea una història sobrenatural de conseqüència quasi èpiques entre el bloc soviètic i l'occidental (en aquest cas sense els americans).

En base a aquesta premisa, Powers ens porta al món del djinns, aquells éssers de la mitologia àrab que són esperits del vent i que tantes vegades se'ns han aparegut en la literatura fantàstica, des de la coneguda "Les Mil i una nits" fins a èxits tan recents com El Último Deseo de Sapkowski. En el llibre també s'afegeixen claus bíbliques, com el tema de l'Arca de Noé, noms de pes com el de Salomó etc, etc...

Però Powers no controla la seva obra. En aquest cas, totes aquestes increibles bones idees que unides entre sí formen una novel.la prou coherent, tot i la barreja de fets reals i la fantasia, queden empal.lidides per un argument massa recargolat, amb masses dades i sobretot amb molt poc ritme.

Declara no és una novel.la fàcil, la seva densitat és tal que hi ha moments que et sents temptat de saltar pàgines. Per una banda s'agraeix que Powers hagi realitzat un treball de documentació tan minuciós, però aquest potser ha arribat a un nivell de detall que ha llastrat el ritme de l'obra. Hi ha massa pàgines pel que es vol explicar, ocorren massa poques coses per la informació que trobem al llibre. Veritablement, després de veure la tasca monumental de documentació que ha realitzat l'autor, crec que té prou dades per realitzar una o dues novel.les més sobre la Guerra Freda.

Si a aquest fet li afegim una història d'amor poc creible i uns personatges que no acaben d'agradar, enmig d'una novel.la caracteritzada pels flashbacks (que en certa manera em recorda aquella magnífica obra que és El Manifest Negre de Forsyth) que més que aportar aire, acaben de confondre el lector, tenim com a resultat un llibre mediocre, amb increibles idees que més que mal desenvolupades diria que estan mal dirigides, amb una confusió i un trencament de ritme prou important per plantejar-te si ha valgut la pena dedicar tantes a hores al llibre.

Seguiré llegint els llibres de Powers, més pel fet que m'garaden els seus plantejaments i les seves idees que per la regularitat que ha demostrat.