ERIC
Eric
(1990)

Terry Pratchett

Editorial:
De Bolsillo (2006)

Col.lecció:
Mundodisco

Núm: 342-17

Pàgines: 153

Lectures relacionades:
El color de la magia
La Luz fantástica
Tiempos interesantes

Altres edicions:

2005 Plaza & Janés. Mundodisco

Eric és l’exemple del despropòsit que la col.lecció del Mundodisco arrossega en aquest país. Publicat ara fa un parell d’anys, se suposa que és el número 9 de la col.lecció però va sortir al carrer molt després que les seves novel.les posteriors.  I això perquè? Perquè és una novel•la curta? Potser els editors van pensar que publicar primer les novel.les posteriors de la sèrie de Rincewind ajudaria a crear un anhel salvatge per aconseguir aquesta novel.la i així el preocupat lector i àvid col.leccionista es llançaria a comprar-la sense pensar?

No em queixo que hom es perdi en les aventures i desventures del mag Rincewind mentre és perseguit per mig món si comença a llegir la sèrie de Rincewind per aquesta quarta entrega. Tots sabem que amb major o menor mesura les novel•les de la sèrie del Mundodisco són autoconclusives de manera que encara que no haguem llegit Rechicero -la novel.la anterior dedicada a Rincewind, per cert força mediocre- o la posterior Tiempos Interesantes -molt millor- no passa res... però què costava fer les coses ben fetes des d’un començament?

Als que no coneguin a Rincewind, el primer personatge protagonista presentat per Pratchett en la seva monumental sèrie, no els costarà massa establir-hi una via empàtica: Un mag que no sap fer màgia, covard i amb molta mala sort que normalment corre molts quilòmetres en cada història que protagonitza per salvar la seva moguda vida i el qual és acompanyat sempre pel seu fidel equipatge. En aquesta aventura s’hi afegeix el demonòleg Eric, un noi amb aspiracions megalòmanes que convoca a Rincewind per error i que l’insta a complir els seus desitjos -cal dir que com a bon aprenent del mal desitja el més coherent: Ser el rei del món, posseir la dona més bella i viure tota l’eternitat-. Chapeau per Eric... és el que tots voldrem aconseguir el dia que ens convertim en amos del món... potser canviant alguna part referent al gènere, o no és així?

El cas és que les ara sí desventures del mag i el demonòleg els fan viatjar a llocs insospitats per acomplir els tres desitjos: A la salvatge selva klatchiana -una paròdia divertidíssima del món Maya-; enmig de la batalla èpica per excel·lència on en aquest cas és La Ilíada o millor dit l’Eneida l’obra parodiada i finalment a l’infern: no el nostre si no el del Mundodisco on podrem comprovar diferents mètodes de tortura eterna.

Sigui com sigui, la lectura d’aquest Eric és ràpida, divertida i força original. No tenim davant nostre cap de les millors obres de Pratchett però tampoc de les pitjors. I té el mèrit de ser una novel.la curta cosa que fa preguntar-me si Pratchett no hauria d’escriure més novel.les d’aquesta extensió centrant-se més en el que vol dir que no pas narrar-nos històries llargues que en més d’un moment decauen per repetició d’idees i acudits -es clar que això només passa quan ja portes set o vuit novel.les llegides-.

Recomanat pels incondicionals del Mundodisco, però també per qualsevol persona que no tingui principis i vulgui alguns consells per convertir-se en l’amo del món. També pels que volen riure’s una mica del concepte del cel i de l’infern i en definitiva per tot aquella ment intel.ligent que sap on buscar bon humor avui dia.

Eloi Puig, 03/10/07