La Quarta entrega de la saga de Fafhrd i el ratonero Gris és
una lectura reconfortant, almenys pel que fa al ritme narratiu i
a les inmillorables descripcions de personatges i llocs. I no exagero,
les descripcions dels personatges que apareixen sobretot a Los
Señores de Quarmall són esplèndides
i demostren una vegada més la vàlua dels dos escriptors.
Cal dir que s'estructura bàsicament en tres contes. El primer
(Stardock) no deixa de tenir un argument mediocre però sense
arribar a avorrir el lector. La principal aportació és
una sèrie de personatges secundaris que tornaran a aparèixer
en el conte La Isla de la escarcha dins de Espadas
y magia helada.
El segon (Los dos mejores ladrones de Lankhmar) és
divertit i curiós però recau en el tercer conte (Los
Señores de Quarmall) la tasca de tirar endavant amb una
història molt ben escrita (En aquest cas a mitges pels dos
creadors de la saga) que et fa recordar lo millor d'aquelles partides
de rol que havies viscut. Aquesta darrera aventura no arriba a l'alçada
de "ciago encuentro en Lankhmar (Espadas
y Demonios) i Malos Tiempos en Lankhmar (Espadas
entre la niebla) però penso que li falta poc.
Com sempre, les aventures dels dos herois són increïbles,
divertides, sarcàstiques, violentes i amb aquell aire masclista
i luxuriós propi de la saga. Molt més coherent que
els reculls anteriors.
|