La tercera entrega de Fafhrd y el Ratonero Gris evidencia
la gran qualitat literària de Fritz Leiber. El problema està
en els arguments de les aventures: Perquè? Doncs per que
les aventures dels dos companys sí, ens mostren el més
clar exemple de la novela d'espasa i bruixeria, les seves aventures
són fantàstiques, les lluites èpiques, llur
camaraderia entranyable però sovint tots aquest factors tan
ben narrats queden diluits per narracions massa fantàstiques,
il.lògiques i confuses.
Però no ens enganyem, el primer terç del llibre és,
si més no, memorable: Tan La nube de odio
com sobretot Tiempos difíciles en Lankhmar
(que considero un dels millor contes de la parella protagonista)
evidencien totes les característiques positives que esmentava
abans.
La resta del llibre evidencia l'altra part ressenyada (La negativa)
amb la qual "acuso" a Leiber. Si aquest magnífic
autor s'hagués esmerçat més en definir unes
linies argumentals més coherents ens trobariem sense dubte
davant una de les millors sagues de la fantasia èpica després
de Tolkien. Ara podem dir, que és una de les més entranyables
gràcies a petites joies com Aciago encuentro en
Lankhmar o en aquest volum Tiempos difíciles
en Lankhmar.
|
|