LAS ESPADAS DE LANKHMAR
The Swords of Lankhmar
(1968)

Fritz leiber

Editorial:
Martínez Roca (1990)

Col.lecció:
Fantasy

Núm: 25

Pàgines: 252

Saga:
Fafrhd y el ratonero gris

Lectures relacionades:
Espadas y demonios; Espadas contra la muerte; Espadas entre la niebla; Espadas contra la magia
Espadas y magia helada
La hermandad de las espadas

La mestria de Leiber s'evindencia un cop més en aquesta cinquena entrega de les aventures de Fafhrd i el ratonero. A més, aquest volum és l'únic de tota la saga que està estructurat en forma de novel.la i no de conte.

Aquesta entrega és potser la millor que he llegit fin el moment, tot i que no supera a contes clàssics com Aciago encuentro en Lankhmar o Malos tiempos en Lankhmar. Les aventures de la parella protagonista queden tan ben expressades per la prosa de Leiber, que un cop més haig de treure'm el barret i agrair a aquest autor que sigui capaç de traslladar-nos a un entorn fantàstic amb aquesta facilitat i amb una qualitat literària tan notable.

La pròpia ciutat de Lankhmar és la que perilla en aquesta novel.la, a causa d'un complot molt imaginatiu en el que òbviament la parella protagonista hi tindrà alguna cosa a dir. He notat però, que el Ratonero té un protagonisme més marcat que el seu company, potser per què la història, la qual per motius obvis em recorda a aquella magnífica novel.la juvenil que és La Señora Frisby y las ratas de Nimh, dona per a lluiment d'un dels "herois", però potser no per als dos.

Las espadas de Lankhmarés una bona novel.la de fantasia èpica, tot i que en alguns moments l'autor facilita els esdeveniments, però que realment compleix amb tot allò que un s'esperava de les aventures de Fafrhd i el Ratonero Gris: Diversió, fantasia i bon humor.

Igualment, però, s'ha de dir que l'autor no se'n va per les branques com en altres històries i que ens descriu una aventura coherent, divertida i ben fantàstica, com ha de ser. Això sí, sembla que hi va introduir un "cameo" d'un personatge al començament del llibre que apareix en altres novel.les de l'autor i que realment no aporta res a la història. Per sort es queda en això: En una aparició puntual.