ESPOSA HECHICERA
Conjure wife
(1953)

Fritz Leiber

Editorial:
Martínez Roca (1989)

Col.lecció:
Super Terror

Núm: 30

Pàgines: 190

“Miri la seva dona. I si no està casat, miri la dona de qualsevol home. Ara imagini que és una bruixa. Imagini que totes les dones són bruixes...” Aquesta impactant benvinguda és la que obre la contraportada del llibre i la que crida més l’atenció d’un clàssic entre les novel.les de Fritz Leiber. Ara podria cedir a les pressions d’alguns amics que m’encoratjaven a que no catalogués la novel.la com a fantàstica si no com a pura realitat. En fi, no cauré a la temptació de fer cap acudit fàcil i més perquè l’obra em mereix un respecte força elevat però s’ha de reconèixer que l’ocasió era propicia.

Leiber és un mestre de la literatura. He llegit diverses obres seves i sempre m’he quedat amb la idea que aquest home era un crack escrivint. La seva desimboltura alhora d’abordar qualsevol temàtica, sigui aquesta de ciència ficció, fantasia o de qualsevol gènere el defineixen com a un dels grans. La seva capacitat d’oferir-nos històries que entren per si soles, sense cap mena de resistència per la nostra banda és innata. I Esposa hechicera no n’és cap excepció.

La novel.la amaga moltes més coses de les que esmenta. Tenim davant nostre una història que barreja la fantasia amb el costumisme de l’Amèrica puritana dels anys 50. Norman Saylor és un professor universitari que viu feliç i sense problemes, però un dia, descobreix que la seva dona ha estat practicant bruixeria defensiva i l’insta a deixar aquestes supersticions absurdes. A partir d’aquell moment els problemes es succeiran i Saylor s’adonarà que vivia en un núvol.

Leiber ens planteja de forma divertida i amena i amb només algunes gotes de terror les tenses relacions que hi ha a vegades entre els dos sexes, vistos això sí, sota el prisma d’una societat masclista. Sí, perquè en el fons aquella Amèrica (bé, i la resta del món) de mitjans del segle passat deixava a la dona relegada a un paper secundari i de recolzament de les activitats del marit. Aquí Leiber proporciona a la dona, a la devota muller, un paper més místic, més primitiu i màgic i l’enfronta amb el nostre encomiable professor universitari.

Ah! Però la gràcia del llibre és precisament que en Norman Saylor és un professor de sociologia i que té grans coneixements d’antropologia, d’hàbits i costums. Tots els fets que va descobrint els va racionalitzant per encabir-los a les teories o comportaments coneguts per la sociologia de manera que poc a poc, tot allò inexplicable, acaba entrant amb calçador dins l’ordenat cap d’en Norman per provocar-li una paranoia creixent.

On s’amaga la veritat? En les pràctiques de bruixeria de les fèmines del campus universitari? En la paranoia d’en Norman?  Leiber deixa al lector que ho decideixi per ell mateix. La lluita entre la raó i la màgia és constant. Magnífics alguns diàlegs interns que pateix el professor o l’encomiable tasca d’equiparar la màgia a la ciència. Norman, dins de la seva paranoia o en mig dels esdeveniments que està patint en pròpia pell arriba a l’extrem de racionalitzar la màgia i la bruixeria per convertir-les en ciència, en una disciplina encara per explotar, per ordenar, en una ciència primitiva que només és a l’abast... d’un 50% de la població mundial.

Resumint, una bona novel.la de mestre Leiber, que juga a dues bandes i que ens mostra el millor i el pitjor d’aquest gènere femení tan atraient i tan misteriós per la majoria de nosaltres (oh, simples homes vulgars) però del qual no podem prescindir... sigui per la incomprensió que desperten, sigui per la manipulació màgica a la que som sotmesos sense saber-ho (I que segueixi així, que ja se sap que la ignorància porta la felicitat).

Chapeau mestre Leiber.

Eloi Puig, 25/06/07