Estació de tránsito és una novel.la
plena d'idees originals però crec que poc explotades. L'argument
gira entorn a la crítica antibel.licista, la solitud, els
límits de l'exploració espacial, i l'existència
d'una Força espiritual que ens guia per l'univers.
Fins aquí correcte. Amb aquestes bases sembla que tinguem
una novel.la si més no interessant, però repeteixo
que les grans possibilitats que tenien aquestes línies argumentals
estan poc desenvolupades i els manca la força necessària
per assolir res més que una simple curiositat.
L'esmentada "Estació" del títol fa referència
a un dels milers centres de teletransportació que existeixen
a la galaxia, ubicat en aquest cas a la terra de mitjans del segle
XX. Un centre manat per un sol vigilant que té la funció
de fer d'estació de transbord i descans a milers d'essers
extraterrestres que viatgen per la galàxia. Aquest punt de
sortida és potser la millor de les idees aportades per l'autor.
Un fet que m'agradaria destacar és que la novel.la va ser
escrita l'any 1963, després de la crisi dels misils cubans,
i això crec queda força palès en les crítiques
a la Guerra que sovint formula l'autor a través del seu protagonista
absolut: Enoch Wallace, el vigilant de l'Estació de Trànsit,
veterà de guerra i ara pensador i filòsof. Aquesta
reflexió sobre la inutilitat de la Guerra, (sobretot a la
Guerra Nuclear), aquesta certa camaraderia espacial que s'intenta
donar a la novel.la poden ser un reflex de l'aguda situació
pre-bèl.lica (en plena guerra freda) de l'època.
Una novel.la que es deixa llegir bé, però que potser
no compleix les espectatives que propociona al principi, apart crec
que el temps li ha passat factura i es nota una mica desfassada.
|