FRANCO, UNA HISTORIA ALTERNATIVA

(2006)

Diversos autors

Editorial:
Minotauro (2006)

Col.lecció:
Ucronía

Núm: ---

Pàgines: 376

Sovint s'ha dit que les ucronies, les històries alternatives que sorgeixen a partir d'un punt determinat de la nostra realitat per desenvolupar-se lliures sense les restriccions de l'història coneguda, són un dels subgèneres de la ciència ficció que més especulen i fan reflexionar al lector, sigui per la seva proximitat a la memòria col.lectiva, sigui per la seva capacitat de crear nous mons i noves situacions molt més vinculades al lector que altres escenaris de la ciència ficció.

Aquest cas encaixa perfectament en aquesta definició doncs Franco, Una historia alternatica és un recull d'ucronies recopilades per Julián Díez que intenten precisament això: Especular i donar elements de reflexió al voltant de la història espanyola durant moments culminants del segle XX. Bona part de les narracions es basen en fets transcendentals com la Guerra Civil espanyola o la Segona Guerra Mundial que en major o menor mesura han afectat a la població d'aquest país i que són punts d'inflexió perfectes per canviar la història de forma significativa.

Cal dir també, que aquest projecte és pioner en el sentit que bona part de les obres s'han encarregat expressament per a aquesta antologia. Aquesta idea pretén en bona part resoldre el fet de l'escassetat d'antologies temàtiques que hi ha en aquest país. La inclusió d'alguns dels principals escriptors de ciència ficció i fantasia que escriuen en castellà és el principal cop d'efecte que ens trobem al repassar l'índex. Aquesta és una bona oportunitat per veure junts a autors amb la carrera ascendent dins el panorama de la literatura de gènere amb d'altres de més desconeguts però no menys vàlids.

El resultat és una antologia que manté sempre uns mínims de qualitat però que potser no arriba a l'alçada de les expectatives d'alguna de les firmes que hi apareixen. Tanmateix, el millor de tot és que els autors s'han decantat per narrar-nos històries alternatives sota punts de vista molt diferents: Falangistes, republicans, franquistes etc… Aquesta multivisió proporciona les bases per a concebre grans debats sobre els elements que podrien haver distorsionat la història espanyola i haver desembocat en els móns imaginats per cada autor.

Comencem pel principi. El relat Ñ de David Soriano ha estat segons les mateixes paraules del recopilador, l'embrió a la idea d'agrupar ucronies que tractessin la història del segle XX a Espanya. Ñ parteix del fet que durant l'edat mitjana la nació que va acabar sent predominant en el control de la península Ibèrica va ser la catalana i no la castellana i que per tant Espanya es va fundar com un conjunt de nacions (a l'igual que ara) però sota la tutela dels catalans. La història se suposa va seguir més o menys com la coneixem fins ara però amb el poder a l'altra banda de l'Ebre (concretament a Lleida), de manera que arribem al període de la transició espanyola amb un dictador català d'extrema dreta que acaba de morir després de governar 35 anys i amb una nació castellana que reclama els seus drets històrics i culturals mentre espera el retorn del seu president a l'exili.

L'autor ens obra les portes d'aquesta estranya Espanya, tan semblant i tan diferent a l'actual amb un argument interessant però que queda superat per l'ambientació i per la visualització d'un escenari especulador que farà somriure a més d'un català i potser reflexionar a més d'un espanyol. Veure com Lleida és la capital d'Espanya i com Valladoli(t) és la capital d'una nació castellana que clama pels seus drets és un efecte colpidor pels que vivim en aquest estat. L'autor intenta simplement narrar uns fets de forma neutral i gens apassionada però les visions que proporciona aquest text quedaran gravades a la nostra memòria força temps.

Soriano escriu amb sorprenent facilitat de manera que el text entra per si sol tot i els plantejaments tan diametralment oposats a la realitat i ens deixa aquesta ucronia que ens pot ajudar a reflexionar a tots sobre temes polítics vigents avui dia. Excel.lent.

Luz Inhumana és una ucronia sobre el que hagués pogut passar si el desenvolupament de la bomba atòmica s'hagués realizat a Espanya durant la Guerra Civil. Eduardo Vaquerizo ens presenta una història repleta de flashbacks on apareixen cameos famosos com el d'Eisntein. La visió del conflicte espanyol sota la perspectiva que la guerra es podria haver aturat de seguida si s'utilitzés l'esmentada bomba no deixa de recordar la controvèrsia sobre el llançament real de la bomba per parts dels americans a Hiroshima l'any 1945. El debat està servit i Vaquerizo juga amb ell en determinats moments però sense aprofundir. En canvi prefereix decantar-se pels aspectes més pràctics de com aconseguir els elements necessaris per el desenvolupament de la bomba.Una bona història, desigual en algunes pàgines però perfectament integrada en aquest recull.

Potser la millor prosa de l'antologia la trobem a l'obra presentada per Ramón Muñoz, Arquitectura fascista o el que és el mateix: La visió entre nostàlgica i allliçonadora d'un personatge cabdal a la història d'Espanya com és Primo de Ribera en una Espanya alternativa on el general Franco no triomfa en el seu "levantamiento" i on els falangistes mantenen un poder important durant molts anys, mentre Espanya intenta continuar la seva tasca colonitzadora a l'antic Congo belga. La llàstima és que sembla una ucronia biogràfica incompleta, doncs el final que ens ofereix Ramón Muñoz és obert. El que voldria recalcar d'aquesta novel.la curta però, és la facilitat de l'autor per posar-se a la pell de Primo de Ribera. El llenguatge que utilitza el personatges, les formes, tot, en definitiva ens recorda el parlar i la forma de pensar de l'extrema dreta.

En canvi a Dos niños jugando (Juan Miguel Aguilera) i Baraka (Rafael Marín) el punt de partida de les ucronies són fets de la vida de Franco on les seves decisions poden desembocar en una historia alternativa o en la nostra pròpia. Potser el relat d'Aguilera l'he trobat més desequilibrat, tot i tenir elements tan interessants com una ucronia dins l'ucronia (una cosa semblant a el que va fer Dick a El Hombre en el castillo). Baraka en canvi, aposta més pel viatge a través del temps per provocar l'Ucronia.

Los Hijos de nuestros hijos de José Antonio del Valle és la raresa del recull. Per una banda presenta una ucronia que no es desenvolupa a Espanya, si no a la Palestina ocupada pels alemanys (Que dit sigui de pas dominen Europa). És una història sobre el fet de ser jueu, sobre tradicions i sobre una cultura que lluita per la seva supervivència però és una història que no desemboca a enlloc. L'argument ens parla d'una missió, d'una esperança però no he sabut trobar a què es referia. És posible que l'autor vulgui que llegim entre línies però l'argument no ens ofereix massa pistes per descubrir-ho.

Santiago Eximeno ens presenta Camino del Cielo, un relat sobre un representant d'una firma funerària que és enviat a Auschwitz a la presentació dels nous crematoris que tornaran a funcionar 20 anys després. L'Alemanya nazi domina bona part d'Europa i els jueus continuen éssent perseguits. Ara, després d'esgotar la pausa de l'extermini degut a les presions internacionals, Auschwitz prepara de nou els forns.... Una història angoixant i amb molt bon ritme on l'autor és capaç de posar nerviós al lector, tan com ho està el protagonista. Una bona feina per part d'Eximeno.

Però no tot són desgràcies i moments tensos. L'antologia també té temps per mostrar-nos alguns relats entranyables i amb dosis de finíssim humor. Per una banda tenim la magnífica El Derbi de Pedro Pablo G. May, una visió, com deia, entre humorística i tràgica de l'intent d'assassinat de Pelé per part de franquistes en un moment de màxima tensió del derbi Reial Madrid contra l'Atlètic de Madrid. Tot plegat per provocar una cadena d'esdeveniments que culminin en una cura de l'alzheimer de Hitler. Sí, sembla una broma, però el relat combina aquest humor subtil amb un estil magnífic i se n'en surt més que bé.

També en aquesta direcció trobem el relat més entranyable: El Ángel Rojo de Javier Negrete. Una història que particularment m'ha agradat molt (sí, a mi també m'agraden els super-herois) i que m'ha recordat la nostàlgia que sento sovint per molts moments de la infantesa. Una ucronia fantàstica protagonitzada per nens addictes als còmics de super-herois en una Espanya dominada per un Supervillano anomenat Franco. L'arribada del Ángel Rojo, un superheroi americà que ha pogut traspassar el bloqueig els canviarà la vida. Genial!

Finalment només afegir que per completar el recull també s'ha inclòs un llistat de les ucronies publicades en castellà. Un bon final pels qui els hagi entrat gana de consumir més història alternativa.