El present número Gigamesh l'ha volgut
dedicar a la relació de la literatura de gènere amb
el sexe. La idea de com el sexe ha influit tant en les obres de
temàtica fantàstica com les de ciència ficció
és un tema prou interessant per debatre'l, però no
sempre és fàcil. La Gigamesh 43 ha intentat buscar
un equilibri oferint relats amb transfons sexuals tant en l'àmbit
de la ciència ficció, el de la fantasia vampírica,
com en els assaigs que presenta.
Però aquest equilibri és precari
doncs no sempre existeixen assaigs actuals interessants sobre el
tema i a vegades cal cercar-los massa enrera. En qüestió
de relats, la tria és més assequible, només
cal veure la quantitat de contes i històries de vampirs que
poblen les llibreries. El sexe sempre fascina i els gèneres
fantàstics no tenen perque ser menys. Per la meva banda recordo
curiosament un regal que la llibreria Gigamesh em va fer fa molts
anys (no se si era una promoció o era el client no se quants
).
Es tractava de Eros Sangriento, un recull de contes fantàstics
on el sexe era el conductor dels relats. Ara, la revista en fa un
anàlisi seriós, però que no sempre és
amè.
Però comencem, el millor d'aquest número
són els relats, almenys dos d'ells. Un Silverberg inèdit ja és una cosa estranya, però és
que a En grupo podem trobar el millor d'aquest autor americà
(per ara, aquest és el millor relat que he llegit d'ell,
juntament amb Pasajeros). En grupo analitza la visió "arcaica" que
té el protagonista alhora de practicar el sexe en grup. Dic
Arcaica perquè en la societat utòpica que ens presenta
l'autor, els tabús sexuals han desaparegut i és possible
practicar el sexe virtual en grups de persones (en el present cas
són 12). Però Murray, el protagonista, s'enamora d'una
de les participants, cosa que va en contra de la disciplina del
grup i per tan origina un conflicte, tan de caire intern com extern,
doncs aquexts fet xoca contra la societat del moment.
L'anàlisi profund d'aquest el relat el
fa Pere Gallardo a l'assaig Reflexiones sobre el sexo virtual
en grupo y la inseguridad masculina. Un bon escrit on Gallardo
ens descobreix alguns aspectes que potser no havíem tingut
en compte. Totalment recomanat, et fa assaborir encara més
la lectura prèvia del relat de Silverberg.
L'altre relat interessant és El Útero
de la noche, un conte de vampirs amb elements curiosos que potser
no han estat molt tractats en les visions més tradicionals
del vampirisme. Em va agradar força tan per l'estil com per
la temàtica. Un representant clàssic de la sensualitat
i la sexualitat que sempre ha despertat el mite vampíric.
El primer conte de la revista, escrit per Raphael
Carter té la curiositat que està escrit en forma d'assaig
i pretén ser un investigació si més no diferent
sobre alguns aspectes sobre la diferenciació sexual del gènere
humà. A mi m'ha avorrit. No he pogut divertir-me doncs l'he
trobat farragós, poc àgil, massa llarg.
Entrem en els assaigs. Aquests es divideixen
en dos tipus: Els que analitzen una obra literària o cinematogràfica
i els que intenten aportar algun estudi nou al gènere, sempre
amb la implicació del sexe com a tema principal. Dels primers,
destacaria Una hermosa desesperación: Sexo y dolor a propósito
de Hellraiser, de Clive Barker, una visió interessant
de la pel.lícula i la novel.la. El que passa és que
aquesta l'he vist mentre que els assaigs basats en les altres dues
obres (La última lamia: Vida, pasión y muerte de
Erzébet Báthory, la Condesa sangrienta que fa
referència a la novel.la i a la pel.lícula basada
en aquest personatge històric i El ansia, Avatares de
una noble vampira en Manhattan que analitza la pel.lícula
i novel.la El Ansia) no, de manera que la meva opinió pot
ser poc objectiva en aquest sentit. Són dos articles ben
construïts però dels que no puc donar una opinió
clara
I pel que fa als assaigs seriosos destacaria
més el de Nicola Griffith, titulat Los nuevos alienígenas
de la ciencia ficción. Una interpretació de l'autora
que repassa la història dels EUA sota el prisma de la ciència
ficció i també el paper de la dona en l'evolució
del gènere. Amè i entretingut. En canvi Ciencia
Ficción y teoria queer és un assaig molt més
dens i poc atractiu que ens obra les portes al món LGTB (obres
de temàtica Lèsbica-Gay. transexual i Bisexual) però
que resulta massa aparatós. Té un component molt acadèmic
que no m'ha resultat atractiu.
En definitiva, un cert regust agridolç
en la tria de Gigamesh d'aquest darrer número. Algunes obres
mestres al costat de altres aportacions més medicocres. La
tria no deu haver estat fàcil o potser és que jo no
he sabut valorar alguns dels article més "seriosos".
Em quedo amb el relat de Silverberg i l'assaig associat a ell. Potser
un dels més clars exponents que ens poden aportar el sexe
i la ciència ficció.
|