LA INVESTIGACIÓN
Sledztwo
(1959)

Stanislaw Lem

Editorial:
Suma de letras (2000)

Col.lecció:
Punto de lectura

Núm: 70

Pàgines: 310

Altres edicions:

1986 Bruguera, Libro amigo, 1502

1979, 1980 Bruguera, Libro Amigo, 649

1977, Bruguera, Novela de ciencia Ficción, 13

Com es pot resoldre un misteri insol.lucionable? Aquesta és la premisa en que es basa Lem per introduirnos en un dels seus camps preferits: Fer-nos adonar de les limitacions que té la raça humana pel que fa als fenomens de l'univers.

En alguns cementiris i sales funeraries de les rodalies de londres s'estan descobrint cadàvers moguts, o fins hi tot alguns que sembla que s'han desplaçat pel seu propi peu, tal ment com si es tractés d'una resurecció... un misteri.

La investigació que es fa es canalitza a través del protagonista: Un detectiu d'Scotland Yard que s'ha d'encarregar de cercar una explicació racional al fenòmen. I aquí és on Lem ens fa ballar el cap (tot i que intueixo que expressament) ambientant la investigació de manera fosca, confusa sense que el detectiu avanci en les seves conclusions i sense que sàpiguen en cap moment què està realment passant, a vegades, fins hi tot descrivint-nos situacions que no tenen res a veure amb la trama central de la novel.la.

Perquè d'això es tracta, de l'enfrontament, per una banda, entre lo real, el que és segur, lo palpable, les pistes, la causa-efecte i per l'altra, del miracle, lo absurd, lo inexplicable... Aquesta mena de lluita entre l'esmentada causa-efecte que busca tot bon policia i el fet inexplicable, almenys amb les lleis físiques que coneixem actaualment, és el veritable rerafons de la novel.la.

Però Lem se'n va massa per les braques, la història és confusa, no té cos, és una enrevessada divagació per la ment de l'investigador que s'esforça per trobar una explicació a lo inexplicable. Les teories de física quàntica tampoc estan expresades de la forma més adhient, per que el lector s'hi pugui capbussar, una vegada més una bona idea es queda en poc més que això.

No m'ha agradat el tracte de paranoia metafísica que ha donat Lem a aquesta novel.la, només amb ua mica més de sensibilitat en vers al lector per que aquest entengui exactament que pretén dir-nos l'autor n'hagués hagut prou. Però es clar, aquesta també és la gràcia d'un autor que escriu obres mestres com Solaris i que aborda continuament els temes esmentats anteriorment: La por al desconegut, a la incomprensió, a tot allò que s'escapa i s'escaparà del nostre entemient, simplement per que no som capaços d'arribar-hi.

Però també hi ha els petits moments de genialitat per part d'aquest autor: El de l'ambiguitat del misteri, la divergència entre el miracle i el fet consumat, entre la explicació científica i la purament fantàstica i la resol.lució del cas (si se'n pot dir així) amb una conclusió que es pot agafar per les dues vessants.