Valorar una novel.la que és considerada un clàssic
de la CF és difícil. Crec que la principal aportació
d'aquesta és la seva originalitat i també el tractament
dels sentiments dels personatges principals. Card ens transmet perfectament les emocions (normalment
negatives) que pateix un nen en una carrera militar imposada. Totes
les pressions, totes les angoixes i el terror psicològic
que s'aplica a Ender fa que la lectura es llegeixi d'una tirada.
Tot i això, les diverses lliçons que va aprenent
Ender semblen a vegades un pèl forçades i encarades
cap a la meta a que està (teòricament) predestinat
tant aprenentatge: L'enfrontament bèl·lic contra una raça
extraterrestre invasora.
És un llibre que convida a la reflexió, doncs abans
de res m'atreviria a dir que vol ser un llibre anti-bèlic,
on de passada també queden reflectides les crueltats dels
nens (que som o hem sigut).
Per cert, el darrer capítol és un dels més
originals que he llegit últimament i on s'evidencia el caràcter
antibel.licista de la novel.la.
NOTA: Aquesta ressenya va ser feta fa força temps i és poc acurada ja que la novel.la es mereix una major profunditat. Quan llegeixi la novel.la per segon cop, la ressenya serà ampliada
|