FUEGO DE TRONOS
A game of thrones
(1996)

George R. R. Martin

Editorial:
Gigamesh (2002)

Col.lecció:
Gigamesh

Núm: 14

Pàgines: 800

Saga:
Canción de Hielo y Fuego

Lectures relacionades:
Choque de reyes
Tormenta de espadas

Altres edicions:

CATALÀ:

2006 Devir La mà del Rei (1º part A Game of thrones)

CASTELLÀ:

2006 Círculo de lectores

2006 Gigamesh. Grandes Éxitos, 1

Per fi, després d'alguns anys d'escassetat literària pel que fa a la Fantasia Èpica arriba una obra monumental com és aquesta saga anomenada Canción de Hielo y Fuego. I Juego de tronos és el primer volum, el primer tram d'una història que significa el retorn de l'èpica amb majúscules.

S'ha de tenir en compte que aquest és el primer volum d'una saga de sis i que per tant és introductori, ens planteja la història d'una manera suau però amb una intriga impensable en altres obres semblants.

Martin aconsegueix en 800 pàgines -de les quals no en sobra ni una- torna a fer-nos sentir partíceps d'una bona història, una història amb totes les seves conseqüències èpiques: Reis, amors, traicions, batalles, prínceps, bastards, espases, llegendes fosques i una lleu però creixent por a l'hivern... Un hivern que per altra banda dura dècades i que ara tot just comença.

Juego de tronos té diferents fils d'acció, però podem resumir una mica l'obra dient que és centra en una complexa intriga política entre les principals cases que conformen els Set regnes (Ara unificats), una intriga on mai saps qui actua de bona fe i qui és un traidor. Una intriga amenitzada pel misteri que desperta les terres gelades de l'altre banda del mur (un mur, tot sigui dit que assoleix els 200 metres d'alçada i els 500 km de llarg i que va ser constuït per protegir els Set Regnes del terror del nord) del qual comencen a aparèixer els primers horrors després de segles de tranquilitat i també de l'ascensió de Daenerys, la jove princesa drac, a la qual els actuals senyors dels Set regnes van apartar del Tron de Ferro, massacrant tota la seva familia.

Explicar en aquests breus línies, l'argument d'una obra tan llarga i complexa és practicament impossible. Basaré aquesta breu ressenya en comentar els encerts de Martin -perquè d'errades no n'he trobat, sincerament-.

En primer lloc, cal acotar el cap davant la maestria de Martin alhora de plantejar els capitols deJuego de tronos: El gran encert d'aquest autor és explicar una història èpica a través dels ulls de vuits protagonistes (sis de la mateixa familia), dedicant cada cop que canvia l'acció un capitol a cadascun d'ells. Això proporciona una idea global narrada sota el punt de vista de molts personatges diferents. A aquest fet també cal sumar-li que apareixen desenes i desenes de personatges i que per tant no existeix un sol protagonista que condueixi la història.

Si a més a més, ens trobem en que no hi ha cap personatge intocable i que els girs argumentals poden tornar-se en contra d'ells en qualsevol moment, fins hi tot fent-los desaparèixer, podem ja afirmar queJuego de tronosés el principi d'una obra mestra dins la Fantasia Èpica que barreja elements característics d'obres històriques com Els Pilars de la Terra i comparable a l'obra insigna d'aquest gènere: El Senyor dels Anells

Juego de tronos sembla Fantasia Realista (o sigui, una obra ambientada en un món fantàstic però on no hi ha races humanoides, ni magia, ni éssers sobrenaturals), però la informació que proporciona l'autor sobre el passat i sobre certs fets obscurs, et demostra que aquesta part encara està per arribar. Tot i això, la novel.la conserva un to molt serè i realista que ajuda a que la història et penetri més intensament.

Martin escriu amb rapidesa, té una prosa poderosa i directa i no es talla alhora d'abordar temes delicats: Incest, violacions, violència... Però també és capaç de despertar-nos tota una altra gama de sentiments, sobretot pel fet que emplea una tècnica molt morbosa: La de deixar al lector a l'espera acabant un capitol amb sorpresa i no tornant a aquesta linia d'acció fins després de diversos capitols. També cal dir que Martin va al gra -tot i que 800 pàgines no ho semblin-, així, cada cop que comencem un capitol nou, l'acció ha avançat en dies o setmanes i se'ns resumeix breument tot el que ha passat fins aleshores, demanera -això sí- totalment integrada al text.

En definitiva una novel.la molt prometedora, díficil de valorar sense el seu conjunt (que recordo encara s'està escrivint) però que si segueix aquest pas - i les crítiques no diuen pas el contrari- podria convertir-se en la millor aventura èpica dels darrers anys.