Kalpa Imperial no és una novela. És una antologia
de contes sobre l'Imperi més vast que mai va existir. Una
mena de Mil i una nits però amb una versió que tracta
més els temes socials.
L'autora té una prosa magistral, et sembla estar llegint
poesia. Aconsegueix que els seus contes t'enganxin des del començament
però atenció (I aquí ve el "però"),
els arguments dels contes no manen cap enlloc. Sembla que més
que contes siguin parts d'una història. Quasi mai hi ha una
conclusió i en aquest aspecte, Kalpa Imperial, perd molt.
Si l'autora a més d'escriure bé, també li
dongués més coherència als seus contes, aquesta
antologia seria un llibre de capçalera com pocs. Els missatges
dels contes s'han de cercar molt de rerafons, de fet recomano no
llegir el llibre de cop i assaborir els diferents contes entre novel.la
i novel.la, tranquilament i plàcidament.
|