LUNA MIEL EN EL INFIERNO y otros cuentos de marcianos
From these ashes
(1950-1965)

Fredric Brown

Editorial:
Gigamesh (2005)

Col.lecció:
Gigamesh

Núm: 30

Pàgines: 520

Els contes de ciència ficció de Fredric Brown es completen en aquest volum, Luna de miel en el infierno, la segona part del recull que ja va començar a Ven y enloquece.

Aquest volum engloba contes escrits entre 1950 i 1965 encara que no tots són de temàtica fantàstica (també s'hi han afegit altres contes policíacs). Una de les millors apostes que ha fet Gigamesh és el publicar el 100% dels relats de l'autor de forma cronològica, de manera que podem seguir l'evolució de l'autor i podem intentar entendre les motivacions i l'èmfasi en que escrivia en cada època.

Això queda molt reflectit en la temàtica dels contes. Si bé, les invasions alienígenes i les colonitzacions i exploracions de planetes remots continuen vigents en aquesta obra (crec que de fet és el que el públic més demanava), s'observa com la preocupació per una guerra nuclear i en general l'ambient tens de la guerra freda queden reflectits en les obres de Brown. La temàtica militarista i d'espionatge és quasi una constant en els contes d'aquesta època. Imiten les inquietuds americanes en front al comunisme i en front a possibles guerres totals devastadores (El arma, un mensaje de nuestro patrocinador, el Sicario…). Però Brown té el talent suficient per parlar d'aquestes temes des d'una perspectiva futurista i amb el seu sentit de l'humor que ben prou coneixem de l'anterior antologia. La concepció metafísica de l'univers també hi té cabuda a l'antologia amb contes com Respuesta, No sucedió o Imagina. També trobem moltes obres referides als viatges en el temps, on El Salón de los Espejos n'és el màxim exponent i de fet la considero una de les millors històries d'aquesta temàtica que he llegit mai.

Efectivament, una de les característiques principals és el fet d'utilitzar l'humor subtil en molts dels seus contes. Un recurs que ens fa sentir còmodes fins hi tot quan la temàtica és esfereïdora. No sempre és així, i a vegades es posa seriós o fins hi tot pessimista (Reconciliación…) però normalment intenta suavitzar les seves obres emprant el recurs de l'humor.

Un altre fet destacable és que la major part de la producció de contes del final de la seva carrera és de relats ultracurts. Aquest és en realitat el principal factor a tenir en compte en aquesta segona antologia, doncs de la vuitantena llarga de contes que hi ha, almenys seixanta tenen una extensió no massa més llarga que una pàgina.

I sembla mentida com en un espai tan reduït, Brown és capaç de definir una història i fer-la interessant. No sempre se n'ensurt i a vegades ens trobem amb contes poc originals o amb un final massa absurd però una bona part d'aquests es resolen de forma sublim i demostren la mestria de l'autor. Alguns exemples són: Prohibida la entrada, Naturalmente, Experimento o Fin.

En definitiva, una obra on hi trobem algunes obres mestres i com és normal també contes menys aconseguits, però que no deixa de ser una antologia que amb el temps es considerarà un referent de la ciència ficció breu (i molt breu) americana de mitjan segle XX.