LOS MAGOS DE SUMER
Les mages de Sumer
(2006)

Michel Pagel

Editorial:
Minotauro (2006)

Col.lecció:
Ucronía

Núm: ---

Pàgines: 334

La fantasia històrica és un dels meus subgèneres preferits: Molt sovint et recorda fets i històries passades de forma precisa però incorporant l’element fantàstic; d’altres vegades aquells esdeveniments pretèrits només s’utilitzen com a marc de referència per a desenvolupar una novel·la més o menys entretinguda on l’autor omple els buits de la història amb fantasies pròpies. Però sigui com sigui aquesta mescla entre allò real i allò fantàstic estimulen la meva imaginació fins al punt que de tan en tan em desagrada que els fets de la història no hagin ocorregut tal com narra la novel·la.

Los Magos de Sumer es queda en un terme mig, en el de l’argument fantàstic emmarcat en un moment històric però sense pretendre analitzar-lo en profunditat. El francès Michel Pagel ens proporciona una bona dosi d’entreteniment durant la creació del primer imperi de la humanitat: L’Imperi Acadi a Mesopotàmia. Les tensions i batalles de les primeres nacions que van poblar els territoris situats entre el Tigris i l’Eufrates són l’escenari històric d’aquesta obra. Pagel hi aporta a més un singular argument fantàstic que lluita per destacar temes universals com l’afany de poder, la recerca de la immortalitat, el desenvolupament de la religió per sobre els pobles o l’estupidesa de la guerra que només interessa als grans reis i els seus generals.

Però tots aquestes aspectes Pagel els toca de resquitllada. No, no ens trobem davant una obra èpica que pretengui transmetre’ns a una sèrie de missatges ètics al nostre subconscient. L’autor francès ens narra una història per que ens ho passem bé. Una història coral, amb diversos personatges protagonistes, amb diferents fils d’acció i amb un plantejament que pot donar molt de sí: Al segle XXX abans de crist, dos germans mags reben un regal diví, la immortalitat. Aquest present cada u l’utilitzarà amb interessos propis. Durant segles cadascú estudia la màgia que desitja creure i respecta: L’un, la màgia atorgada pels déus; l’altre la màgia que prové de la natura.

Ara, al segle XXIV abans de la nostra era, quan les dues nacions predominants de la vall mesopotàmica estan a punt d’enfrontar-se, també ho faran en un segon terme els dos germans mags. Enerech, el gran sacerdot, l’En, de la mítica ciutat d’Uruk –probablement la primera gran ciutat del nostre món- utilitza la seva ambició per acumular poder. Alad, el germà petit, té com a prioritat que el primer no triomfi doncs preveu un regnat dictatorial per a tot el món i fins la fi dels temps, degut precisament a la immortalitat que posseeixen.

Pagel ens escriu una història sense complexes, com deia entretinguda, i sense buscar més realitat històrica que la d’alguns noms propis i la d’unes batalles conegudes. Però el fet és que presenta amb prou enteresa el modus vivendi dels mesopotàmics (siguin sumeris o acadis) amb un ritme constant i amb una lectura fluida.  El problema és que a mesura que avança la trama, es nota que no queda prou llibre per acabar-la com deu mana. I efectivament: Els capítols finals es noten precipitats, escrits sense aquella enteresa de la qual parlava fa uns moments i el que es veia venir, finalment arriba: La novel·la conclou la trama històrica principal però deixa obert l’argument de rerefons: Aquesta lluita constant entre les noves creences dels homes i les velles pautes establertes per la natura. Probablement la novel·la continuï en una segona part, Les mages du Nil (encara no traduïda) cosa que trobo bé, però empipa veure com l’editorial no avisa d’aquest fet quan un llegeix la contraportada.

Poca novel·la fantàstica francesa ha arribat fins ara als prestatges de les nostres llibreries. Esperem que aquesta obra serveixi per donar a conèixer més literatura fantàstica del país veí, i que a l’igual que altres editorials ens han obert les portes a autors alemanys o de l’Europa de l’est, a partir d’ara puguem gaudir-ne també de francesos.