MIASMA- 1
(Edició en català)

(2006)

Diversos Autors

Editorial:
Fanzine Miasma (2006)

Col.lecció:
---

Núm: 01 Català

Pàgines: 54

És ben sabut que la literatura fantàstica en català està sota mínims. Quasi podria dir-se que la situació és patètica: Només una col.lecció dedicada al gènere, i algunes traduccions bàsicament de grans clàssics de la CF i la fantasia i d'algun best-seller dels darrers anys. Una situació gens favorable perquè a més es publiquin revistes de gènere en català.

Per aquest motiu, que un fanzine com Miasma estigui promocionant el relat curt en català i que s'hagi plantejat treure la publicació tan en la seva vessant en espanyol com en la catalana és més que lloable… és pràcticament un miracle. Esperem que la iniciativa tingui continuïtat i sigui un petit revulsiu i exemple a seguir per altres editorials i publicacions per que els afeccionats a la literatura fantàstica puguem gaudir de més relats i novel·les fantàstiques d'autors autòctons i de traduccions dels forans en la nostra llengua.

Aquest primer número no destaca especialment pel seu contingut. S'entreveuen algunes bones idees però no massa desenvolupades. En aquest sentit destacaria Canídia de Jaume Soler, la millor prosa d'aquest recull, un relat sobre la bruixeria amb esperit clàssic. Interessant tot i que amb un final massa sobtat. També La vida dels somnis de Jaume Benedito, un relat futurista distòpic, un al·legat contra la sumisió que recorda per moments passatges de Un món feliç o del guió de la pel·lícula Matrix. Té una bona idea que enganxa i que caldria explotar més. El mateix autor ens demostra el seu talent per la ciència ficció més especulativa amb una història de viatges en el temps i canvis de pla dimensional que podria haver donat més de sí però que es queda com un apunt d'una bona idea a L'Edat de la raó.

Els següents relats apunten bones maneres però els cal més originalitat o un estil que arribi millor al lector:

Meritxell Genescà obre el primer número de Miasma en català amb Barquetes de sèsam salades, un conte força original que en ocasions se'ns presenta amb aires malsans però que deixa massa part de la narració en mans d'un estil periodístic poc efectiu. Un concurs de cuina pot ser una ocasió tan bona com qualsevol altra per recórrer al terror... Cadena perpètua és un relat breu poc original de temàtica fantàstica. No està mal escrit però l'argument no està molt treballat. Excessivament senzill. 342677F és un altre conte breu, escarit i directe. Un relat de terror que va al gra. No busca ser una història que convidi a la reflexió, si no una visió salvatge i escruixidora d'uns assassinats. I finalment de Tres peus a la dreta i un a l'esquerra, poca cosa puc dir… no l'he entès i no m'ha agradat.

Per altra banda, tenim també un reportatge (Què és el Ceflefe?) d'un grup d'afeccionats al gènere que han explicat les seves intencions en aquest apartat que no són d'altres que llegir i escriure relats de gènere.

Finalment, la Miasma en català 01 ens ha portat una traducció d'un conte de Mark Twain que a mi sincerament no m'ha acabat de convèncer, sembla que m'hagi perdut una primera part doncs dóna per sabudes coses que no ho són. No m'hi he trobat còmode en cap moment però aplaudeixo la iniciativa de Miasma. El que si he trobat més que interessant és El Follet: Una visió breu d'aquest personatge mitològic català. Espero poder llegir més sobre el bestiari fantàstic català en propers lliuraments

Res més, un primer número del Miasma en català que espero vagi creixent, tan en qualitat com en periodicitat de publicació.