MIASMA 2
(eDICIÓ EN CATALÀ)

(2007)

Diversos autors

Editorial:
Fanzine Miasma (2007)

Col.lecció:
---

Núm: 02 Català

Pàgines: 70

El segon número del fanzine Miasma en la seva edició en català ens presenta un recull més que interessant ja que els contes que el componen són els finalistes al Primer Premi Miasma de Relats de Terror i Ciència Ficció. Els guanyadors han estat ITER de Carles Malet per la secció de ciència-ficció i Sang d’Ornalah d’Enric Herce en la categoria de Terror. Curiosament no hi ha premi per la secció fantàstica, no se si per manca de relats presentats o perquè s’ha unit amb la secció de Terror, on no ens enganyem, la majoria dels relats són del caire fantàstic sobrenatural i el llindar entre uns i altres molt sovint queda difús.

Per començar diré que en general els contes de la secció de Ciència Ficció m’han semblat d’un nivell més elevat que els de la secció de Terror. Es clar que cal tenir en compte que m’interessa més la primera temàtica que la segona. Un fet rellevant és que quatre dels cinc contes finalistes d’aquesta secció són del mateix autor: Carles Malet. I si bé potser no és molt normal, sí que haig d’afirmar que els seus contes m’han semblat els més treballats.

Per a un servidor, els millors relats de la secció de ciència ficció han estat, El Parany del Gúgol i ITER, ambdós de Carles Malet. El primer és original i atractiu; un conte que planteja els temors clàssics en els primers intents de creació d’intel.ligència artificial (encara que el seu ús sigui només aplicat per activitats creatives). Però el relat està portat amb bona cura, explicant-nos a través d’un gran flashback l’evolució d’aquesta intel.ligència creativa que per primer cop a la història no és humana. Una bon conte per la reflexió. El segon, ITER,  és una història en clau catastrofista que especula amb l’energia nuclear per narrar-nos l’extinció de l’espècie humana (almenys en la seva forma física). Força interessant i ben narrada. Manté un bon ritme i en general esdevé un relat entre moralista i científic que resulta molt satisfactori.

El relat Compte enrere intenta obrir la nostra ment a un fet colpidor: El descobriment del començament de la implosió de l’univers. És un argument a grandíssima escala portat amb encert que m’ha recordat molt directament el conte Fi de Frederik Brown (per cert, el conte més curt que he llegit mai). En aquest cas Malet no se n’ensurt tan bé, sobretot per introduir-hi escenes força estereotipades que semblen més extretes d’una pel.lícula d’espionatge que no pas d’un relat de ciència-ficció. En tot cas, però, l’intent és lloable.

I també molt interessant és El gen del mal, un conte de temàtica genètica on un descobriment pot trastocar enormement els conceptes ètics a que hem estat sotmesos tota la vida. És una història original i àgil que dóna per molt més però que queda un mica estroncada per la seva condició de relat.

L’adveniment de la profecia, de Ramon Gonzàlez l’únic seleccionat per la final que no és de Carles Malet és un relat catastrofista i moralista amb sorpresa final inclosa. Incideix en l’aspecte descriptiu d’una devastació post-atòmica. Interessant.

La secció de Terror també té un guanyador: En aquest cas Enric Herce amb el seu relat Sang D’Ornalah. També haig de dir que coincideixo aquest cop amb el jurat. Aquest és un conte que barreja la fantasia amb la història, el terror subtil amb l’horror més cru. És una història de vampirs explicada a través de diferents personatges i del propi narrador, de manera que trobem punts de vista diferents del problema i una prosa fluida tan quan s’expressa en primera com en tercera persona. Dóna la sensació que l’autor hagi volgut encabir una història més ampla en les poques pàgines del relat. Crec que l’argument té prou elements interessants (vampirs, investigació medieval, guerres, diferents percepcions de la religió etc…) com que esdevingués una narració més llarga, potser una novel.la curta. Al voler condensar-ho en un relat crec que l’estructura se’n ressenteix. En definitiva però, un conte amè de llegir però que et deixa amb el neguit de que podria donar més de sí si tingués un major desenvolupament. Des d’aquí animo a l’autor a provar-ho.

L’altre conte destacat és La pilota blava, una correcta història de terror. Amb ritme i àgil. Una nena cega entra en un cementiri abandonat a la recerca d’una misteriosa pilota blava que els seus companys han desistit d’agafar. L’autor desenvolupa un conte curt, concís i lligat. Sovint és d’agrair en contes d’aquest tipus.

La mà de Carles Malet pateix un petit problema de base que consisteix en la seva manca d’originalitat doncs molts cops s’ha vist el recurs d’un mà amb vida pròpia en relats de terror i altres mitjans. Això fa que l’interès per la història sigui fins a cert punt relatiu. Tot i això, la narració és més que correcte i la història es llegeix bé.

El convidat és un relat amb aires malaltissos però que no acaba de reflectir la repugnància com pretén. Es llegeix bé però potser abusa dels adjectius alhora de voler provocar-nos certs sentiments. L’argument gira al voltant d’un pintor que ha de realitzar tasques del seu ofici en un casalot vell on la mestressa l’observa de forma inquietant.

Finalment, La Lluna de Castellar de la Muntanya és una clàssica història de fantasmes on l’autor intenta posar-nos en tensió però amb un anticlímax que esdevé una mica estèril. Les explicacions posteriors del perquè de tot plegat s’intueixen precipitades tot i resultar coherents per entendre la història.

També hi ha un relat de gènere fantàstic (fora de concurs). Es tracta de Permutació. Fantasia en estat pur en un intercanvi de papers entre el món natural i l’humà. Llàstima que no s’hagi aprofundit més en l’estat psicològic i terrorífic. Curiós.

I vull mencionar també la coberta del present volum, obra d'Eduardo Bustos. Molt esfereidora

En definitiva, una primera edició dels premis Miasma que sincerament espero que es repeteixi i esdevingui un referent en la literatura fantàstica catalana.