LA MOSCA. RELATOS DEL ANTIMUNDO
Nouvelles de l'Anti-Monde
(1962)

George Langelaan

Editorial:
Planeta (2001)

Col.lecció:
Obras maestras de la Ciencia Ficción

Núm: ---

Pàgines: 155

Altres edicions:

Reconec que mai hagués adquirit aquest volum de contes de George Langelaan si no fos perquè el vaig intercanviar en una parada de Sant Jordi ara fa un parell d’anys (per cert, una bona iniciativa que consistia en donar llibres que no volguessis a canvi d’escollir-ne d’altres que sí tenien un interès per tu). La qüestió és que durant força temps, l’antologia ha quedat a la part baixa de la pila fins ara fa uns dies en que em vaig plantejar rescatar aquests llibres de l’oblit.

El títol afegit al llibre (La mosca)  fa referència al relat més conegut que té Langelaan per cridar l’atenció del lector però curiosament hi ha altres històries que trobo molt més interessants. Els contes són de lectura ràpida, l’autor utilitza un estil molt àgil que et manté interessat en tot moment. Tenen una qualitat que no m’esperava i seria un error molt greu que el lector es quedés només amb el relat de La mosca.  No totes les històries pertanyen al gènere fantàstic, però les que sí ho fan aconsegueixen que el lector es pregunti més sobre un autor molt desconegut entre nosaltres que ha publicat sobretot contes.

Parlem primer de La mosca. És difícil llegir aquest relat sense que et vingui a la memòria alguna de les dues pel.lícules que s’han ambientat en ell. En el meu cas és la darrera: La Mosca –The fly-, de David Cronenberg (1986). Un factor a tenir en compte, doncs sovint imaginem el que ens insinua el relat a través del prisma de la imatge de la pel.lícula i no del text. També em va passar això mateix amb un famós relat que va ser traspassat al cine, Duel. En aquest cas però, el relat La mosca no arriba a ser tan intens com el film. Té un argument original però que no aporta grans dosis d’emoció i que queda relegat a una sorpresa que desentralla el misteri (una sorpresa que si has vist la pel.lícula, ja no tens). En tot cas l’argument sempre el consideraré altament innovador: Els experiments d’un científic entorn a la teletransportació que desemboquen en un accident terrorífic.

Un altre conte de ciència ficció que m’ha agradat força és La dama de ninguna parte, que amaga una crítica encoberta a la investigació nuclear i al llançament de la bomba atòmica sobre el Japó. És una història que especula sobre l’energia nuclear i la vida en altres dimensions fins a extrems quasi fantàstics. Probablement és un conte que s’anticipà a moltes històries que tracten sobre la vida en altre dimensions i plans. El seu plantejament és molt simple però efectiu per la gent que no ens acostem massa a la CF hard.

La otra mano, en canvi és un relat de terror fantàstic (qui sap si Sam Raimi es va inspirar en ell). En aquest cas el component fantàstic és el que porta la batuta. Un home comença a actuar de forma estranya des de que descobreix que la seva mà té vida pròpia. La següent decisió que prendrà serà tallar-se-la.

El conte més simpàtic del recull és sense dubte Deducciones desde la butaca. No pretén ser més que una història entranyable que guarda una sorpresa final. Una història que es desenvolupa en pocs minuts, de caire policíac.

Salida de emergencia és la raresa d’aquesta antologia: Un relat de temàtica també policíaca ambientat a la França profunda que no té cap component fantàstic. Està ben escrit i és molt amè, però el final resulta poc estimulant i acaba sent força predicible.

I deixo pel final el millor: Vuelta a empezar. Un relat sobre la mort i el més enllà narrada en primera persona i per tant patit en pròpia carn pel protagonista. La idea és molt interessant i està ben desenvolupada, però és la manera en com Langelaan ens submergeix a la ment del protagonista el que m’ha cridat l’atenció. Un ancià sent com el seu cos es va morint en un llit d’hospital però no la seva ment que continua desperta i clara. La manca de percepcions en el més enllà el portaran a cultivar la seva pròpia ment per passar l’estona… o els anys.

És el meu primer contacte amb Langelaan, però després de llegir els seus contes el que he fet és consultar les biblioteques virtuals per veure què hi ha més de publicat d’aquest canadenc en català o castellà. Això dóna una idea de la bona impressió que m’ha causat.