MUNDOS EN LA ETERNIDAD

(2001)

Juan Miguel Aguilera & Javier Redal

Editorial:
Equipo Siriius B (2001)

Col.lecció:
Tau

Núm: 4

Pàgines: 427

Lectures relacionades:
Mundos y demonios

La recent publicació per part de l'editorial Bibliópolis de Mundos y demonios, la segona novel.la de Juan Miguel Aguilera ambientada a l'univers d'Akasa-Puspa m'ha despertat la curiositat fins a tal punt que he decidit embarcar-me en aquesta saga des del començament, tant per la originalitat que planteja com per les garanties que em transmet un autor com Aguilera.

Mundos en la eternidad no és un llibre qualsevol, no és un simple començament d'una saga espacial. Més aviat és una refundació d'aquesta. A finals dels anys 80, Aguilera col.laborà amb Javier Redal i escriviren dues novel.les de CF hard sobre les civilitzacions existents en un cúmul globular anomenat Akasa-Puspa. Aquestes dues novel.les eren Mundos en el abismo i Hijos en la eternidad i les dues es complementaven. Ambdós autors van rebre bones crítiques, tan pel plantejament innovador com pels seus tocs hard on diverses branques científiques com la biologia (exobiologia més aviat) i la física hi estaven molt presents i determinaven la direcció que prenien les novel.les. El 2001 es va fer la refundació. Es van unir les dues novel.les, es van retocar alguns capítols, es va afinar l'estil i es va deixar l'obra com volien en un principi els autors. Aquesta unió, aquesta reedició retocada va donar lloc a Mundos en la eternidad i va ser publicada per Equipo Sirius.

Mundos en la eternidad és una obra ambiciosa que descriu com la humanitat viu en un cúmul globular que viatja per l'espai. Les distàncies dins del cúmul són factibles perque hi pugui haver viatge interestelar i diverses civilitzacions i imperis sense recórrer a inventar meravelles tecnològiques ni velocitats més enllà de la llum. Redal i Aguilera es van encarregar de dotar aquest petit univers de naus possibles i d'ecosistemes viables creant de pas una ambientació única i original on desenvolupar aquesta i altres novel.les.

En el moment actual de l'acció tres grans potències es disputen la periferia d'Akasa-Puspa: L'imperi, tecnològicament superior però que ja fa anys que es troba en decadència, la Utsarpini, una mena de federació de planetes exteriors comandada per un líder que està en plena expansió i la omnipresent Germandat, la potencia religiosa del cúmul, aglotinadors de totes les religions humanes del passat. El descubriment fortuït d'un rickshaw destruït (enormes contenidors que viatgen comunicant els diversos planetes imperials) fa que s'envïi una missió científica entre l'Imperi i la Utsarpini per determinar què pot haver passat ja que només l'Imperi té una tecnologia capaç de destruir un rickshaw però és il.lògic que el mal se l'hagin fet ells mateixos, mentre la Germandat que no vol quedar-se fora, conxorxa entre les ombres.

Les investigacions que faran els científics els portaran a cercar l'origen de la humanitat, un origen que es perd en la memòria del temps i que és el veritable objectiu que persegueix la novel.la: Trobar el modus operandi, el perquè i el com els avantpassats de la humanitat van poder construir les enormes babels, torres quilomètriques que comuniquen la superfície de tots els planetes amb l'espai per poder accedir-hi fàcilment, d'on van treure una tecnologia que avui dia no s'ha pogut encara equiparar i sobretot conèixer d'on prové l'home.

Els autors realitzen un exercici d'equilibri entre el space opera més tradicional i la CF hard: Tenim un misteri d'escala còsmica, batalles, races al.lienígenes, algunes d'elles guerreres i d'altres que aporten encara més misteri a Akasa-Puspa, especulacions tecnològiques i científiques constants però més que raonades… en definitiva una obra que podria comparar-se a les millors escrites pels escriptors anglosaxons. S'ha dit (i és cert) que la novel.la té molts punts en comú amb obres de fama mundial com Cita con Rama o Mundo anillo (fama per alguns… per mi no tant). Jo encara diria més: Agafa el millor d'aquestes i a més hi incorpora material propi de manera que acaba resultant molt més completa.

Però de punts negatius (o menys positius, segons com es miri) també en té: L'escala còsmica en que es desenvolupa l'obra és difícil d'assumir… tenint un planetjament realista com té, és dificil creure que durant 25 milions d'anys, les cultures de la humanitat hagin evolucionat tan poc i els costums siguin tan semblants als d'ara. Molts personatges estan poc explotats, són purament testimonials i aporten molt poc a l'obra tot i tenir un gran potencial. Només el protagonista, Jonás Chandra té un veritable lloc a la novel.la. També he notat alguna petita incongruència argumental que no se si es deu a un descuit dels autors o a una derivació de la unió de les antigues novel.les.

De totes maneres la lectura és amena i sobretot adictiva. El final és correcte però obert de manera que serveix, tal com diu Aguilera en una entrevista recent a Bibliópolis, com un capítol "0", com una base a partir de la qual poder escriure tota una sèrie de novel.les ambientades en l'original Akasa-Puspa (per cert, en sànscrit, "Una flor al cel"). Aguilera i Redal van demostrar que es pot escriure CF sèria i entretinguda alhora amb aquest llibre, que es poden realitzar especulacions properes i a llarg termini tocant de peus a terra i que el sentit de la meravella no té fi quan un té imaginació. Espero que aquest capítol "0" esdevingui el primer d'una llarga sèrie, sempre que es garantitzin els nivells de qualitat assolits en aquesta primera novel.la.