Tinc tres llibres de la Matilde Asensi a casa
i fins ara no n'havia llegit cap. Són alguns dels seus grans
èxits que m'han arribat per regal o que he regalat jo. La
qüestió és que seguint els consells dels amics
i familiars hagués hagut de llegir l'Origen Perdut en darrer lloc, bàsicament perquè la majoria de la
gent considera que és la millor obra d'aquesta autora i ja
se sap, si després llegeixo els altres m'en puc endur una
petita decepció.
Bé, no els he fet cas, sóc així.
A vegades l'impuls natural pot amb mi i llegeixo el que em ve de
gust i la veritat és que la temàtica d'aquesta novel.la
m'ha atret l'atenció des de que la vaig comprar. Potser és
agosarat per part meva catalogar aquesta novel.la com de Ciència
Ficció, quan els elements identificatius d'aquest gènere
apareixen bàsicament al final del llibre, però l'autora
disfressa molt bé l'argument per que aquesta arribi al gran
públic sense problemes i es converteixi en el que és:
Una novel.la mainstream, que segueix les línies generals
d'acceptació del gran públic, tot i l'esmentada base
d'especulació científica.
L'origen perdut narra les aventures d'un hacker informàtic i els seus amics per trobar una cura pel seu germà,
en estat semi-vegetatiu després que l'afectés una
maledicció pre-inca. Un malefici que es transmet a través
de les paraules i que afecta la ment dels humans. Sembla que un
poble pre-inca tenia el do de guarir a través de les paraules
Asensi ens ofereix amb aquesta novel.la la possibilitat de veure
combinades ciències tan dispars com l'antropologia i la informàtica,
barrejades amb dosis d'aventura i intriga. La novel.la es divideix
en dues parts molt clares: La investigació a Catalunya, que
aporta les dades bàsiques sobre les cultures precolombines
al Perú i Bolívia, un començament un pèl
lent i mancat de força però que resulta interessant,
si més no per conèixer la situació actual i
pretèrita en aquests països; i per altra banda la investigació in situ a Bolívia on veurem bones dosis d'aventura
arqueològica i antropològica.
Asensi té un estil narratiu agradable,
narra de forma casolana fets importantíssims en la història
d'Amèrica llatina, tallant les explicacions amb visions quotidianes
dels protagonistes per no resultar molt carregoses (no sempre ho
aconsegueix però). Potser li manca agilitat en alguns trams
de la novel.la però el fet d'abocar tota la documentació
que de ben segur ha hagut de buscar per que ens resultin creïbles
les hipòtesis i les especulacions que proposa sobre temes
tan variats com l'origen de la vida a la terra, l'evolució
de les espècies i el llenguatge primigeni (aquí he
pensat en Snow Crash involuntàriament,
doncs també es combina molt bé la història,
la llengua i la informàtica) fa que no li ho tinguem massa
en compte i que seguim llegint força interessats tot el que
ens diu el llibre sobre cultura precolombina (i actual) als altiplans
centrals de l'Amèrica llatina.
Un bona base antropològica que
combinada amb els esmentats elements de ciència ficció
provoca que el lector s'aturi a pensar sobre l'origen de moltes
coses però sobretot que gaudeixi amb una lectura que aporta
tan plaer com qualitat literària.
|
|